🔺1
Una de les fotografies més sensacionals de Capdepera i que vaig utilitzar com a coberta del meu llibre «La idea és infinita». El socialisme a Capdepera 1900-1036, publicat el 2016. La fotografia me la va donar Jaume Melis Mengol i entre ell i Maria Flaquer Rigus varen identificar gairebé la meitat de les persones en aquest impressionant quadre fet el 1r de Maig de 1932. Aquesta és la base social del socialisme gabellí, entre els quals hi ha els meus pares i els meus padrins.
[clicau AQUÍ per veure la llista de les persones identificades]
🔺2
El Recreo 1920. A la part de dalt hi ha el meu pare Climent, de nin, la meva padrina Maria Lliteres Rigus i la meva repadrina Francisca Garau Rigus, de les quals he parlat als meus llibres sobre el socialisme gabellí. A la porta del cassinu, el meu padrí Joan Flaquer Blai i el meu repadrí Antoni Lliteres des Verger. La fotografia me la va donar la meva mai no oblidada tia Maria, na Maria Flaquer Lliteres Rigus, que sempre m'acompanya en aquestes aventures gabellines i orientals.
🔺3
Una altra de les meves fotografies més impressionants, per mi, és clar. Tota la «banda» del Recreo amb copes de xampany durant una celebració. El meu tio Antoni Blai, mumare, na Margalida Llulla, munpare, en Climent Blai, el meu padrí Joan Blai, na Francisca Murta, sempre alegre i optimista amb les seves dèries gabellines i orientals, la meva padrina Maria Rigus, valenta i seriosa, la tia Magdalena de cas Saig, la meva inoblidable i estimada tia Maria Rigus, el meu germà Joan del Recreo i la meva incansable tia Bàrbara Rigus. El meu món. La meva vida.
🔺4
Sa Font de sa Cala, 1961 o 1962. Na Maria Sabatera, na Maria Rigus, na Francisca Rigus, en Miquel Llull, na Francisca Sabatera i na Paquita Robles. Molts diumenges d’aquells estius els passàrem a allà. Allà hi vaig aprendre a nedar. Dinàvem damunt l’escà de can Maia, teníem aigu i melons i síndries en fresc dins l’aigu dolça de la vorera. No hi havia ningú. Muntanyes d’alga per fer l’horeta. Dies blaus en bona companyia. A la foto falten els homus: en Pep Fuster i en Llorenç Sabater. Gràcies a tots.
🔺5
Aquesta és la meva primera fotografia de «carnet» que em feren en la meva vida. Es tracta del llibre d'escolaritat de La Salle de Manacor. Record que munpare em va dur a La Salle a formalitzar la meva matrícula un dia d'estiu de 1967 o 1968. Ens enviaren a fer-me les fotos just davant la «catedral» i travessàrem tota l'«Alameda» amb una calorada i tot allò em va semblar tan tètric que mai m'he pogut llevar la por que em fa Manacor. Bé, coses que passen, imatges que mai no s'esborren, i la història negra d'aquest poble que es creu ciutat. No cal dir que després, al llarg dels sis anys d'internat, les meves pors es confirmaren i Manacor per jo és l'infern, amb perdó!
🔺6
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada