Publicitat inversa

Sempre en construcció

✅

✅Aquesta recopilació d’algunes de les coses que he fet fins ara és una feina que m’agrada molt, no cap dir-ho!, perquè me permet una certa revisió i també reflexió sobre tot aquest trull que ha estat una part de la meva vida.

Ara bé, no tot han estat flors i violes. En un poble tan petit com Capdepera, en una societat tan feta mal bé com la mallorquina, no podia ser que tot anàs com una seda i, a més, aquesta recopilació no seria completa si no donàs veu als que no ho han vist tan bé, als que no m’han vist tan bé.

És per això que aquesta Publicitat Inversa és molt important per mi, i m’ajuda a entendre moltes més coses que ara no cal detallar.

I vull donar les gràcies a tots els que han xerrat bé de mi, però especialment als que ho han fet malament. Gràcies. Però, evidentment, en aquesta secció publicitària només podré parlar d’uns pocs, dels que ho han deixat per escrit, però segur que en són molts més. Tots ells, però, tenen un glop pagat a Can Patilla.

✅1

Felpudito i jo

El primer que va xerrar malament de mi, entre molts altres «damnificats», fou en Felpudito en un bloc titulat Eyaculando en el Cap Vermell. Per als no avisats, Cap Vermell, en aquest cas, és la revista i l’associació cultural que la produeix, la qual amb una història de més de 40 anys ha donat molt que xerrar i ha aconseguit el «miracle» de ser atea i cristiana al mateix temps. Tota una fita mundial!

Idò, en Felpudito, d’una manera anònima, covarda i criminal, el dijous 3 de setembre de 2009 va iniciar aquest atac indiscriminat per unes raons difícils de capir més enllà de la misèria humana.

En tot cas, l’anonimat en un poblet com Capdepera, és molt difícil de sostenir i, evidentment, sé, i sabem, qui s’amaga darrera de Felpudito. Capdepera té una llarga tradició d’anònims i Felpudito no és el primer ni serà el darrer. L’anonimat dona molt de joc als porucs, fa valents als covards i dona ales als pobres d’esperit. Ah, en Felpudito (els que s’amaguen al darrera, vull dir), diuen que caminen per l’esquerra, però no és veritat.

Bé, en tot cas, poc després que, per por a ser descobert, Felpudito va esborrar el bloc, vaig escriure un article que, com més va més m’agrada, on contestava irònicament les elucubracions malaltoses d’aquest personatge sorgit de les entranyes del règim monàrquic, corrupte i abjecte.

Clicant sobre la imatge es pot comprovar tot el que va dir Felpudito.

I en aquest ENLLAÇ es pot llegir el meu article «Radiografia d'una banda criminal. Apologia de Felpudito».

✅ 2

«Un patriota i un apàtrida»

El juny de 2003 Ignasi de Llorens va publicar un article elogiós sobre Fernando Savater i les seves memòries acabades de publicar. Va aprofitar per carregar contra el «nacionalisme», però es veia de lluny de carregava contra «certs» nacionalismes i no contra tots. L’article de de Llorens es va publicar a la revista de l’Ateneu Llibertari de Ciutat de Mallorca amb el mateix nom que la revista, Estel Negre. Una revista que jo, evidentment, seguia des de feia estona.

Això em va sorprendre i el desembre d’aquell mateix any hi vaig publicar una rèplica titulada «El final de la partida?».

En el mateix número de la revista, Ignasi de Llorens em va contestar encara que no em va convèncer, com ja podeu suposar.

Han passat molts anys i segurament hauria de matisar algunes de les afirmacions que vaig fer llavors, però en general puc dir que estic al mateix lloc: una defensa aferrissada de la diversitat cultural del planeta feta des d’un explícit internacionalisme llibertari sense defugir les meves conviccions republicanes, en el sentit més radical de la paraula.

Ara, vist el que hem vist amb Savater, supòs que de Llorens també hauria de matisar algunes de les seves afirmacions. Perquè ja sabem amb certesa allò que jo ja havia intuït feia molta estona, i Savater ha acabat abraçant molts dels postulats de l’extrema dreta i ha arribat a fer públic el seu suport a l’extremisme nacionalista de Díaz Ayuso.

Confondre el catalanisme polític amb la burgesia catalana ha estat un dels mals de l’esquerra espanyola i també de l’esquerra catalana lerrouxista. Evidentment que Solé Tura hi tengué molt a veure, però no només, perquè això ve de molt abans.

Convendria que tots plegats llegissin a Josep Termes, o a El Noi del Sucre, o a Andreu Nin, per a copsar la força i la integritat del catalanisme d’esquerres i/o llibertari, i deixar-se de comèdies.

Nota final

Sembla que el «patriota» som jo i l’«apàtrida» és Ignasi de Llorens, segons Indymedia, que el 2012 va rescatar el meu article. Llàstima que els comentaris estiguin «limitats».

Clicant sobre les imatges es poden llegir els tres articles referenciats.

✅ 3

Una brega gabellina cent per cent

Sens dubte els texts d’en Pepín Ruís, o nobiliàriament dit Josep Albertí de Taller Llunàtic, són els més llargs que s’han escrit contra mi. No cal dir que fou tota una sorpresa que en Pepín perdés tant de temps amb la meva persona. És un «gran motiu d’orgull i satisfacció», com diria aquell... perquè m’ha fet entrar per la porta gran en el món català i universal, en el món dels anametitzats per un personatge singular, com ho és el gran Pepín Ruís, un enorme gabellí que ens ha posat en el mapa de les coses incomprensibles i ben fetes.

Aquesta secció de Publicitat Inversa no dona per fer texts llargs explicant històries que els texts que aquí publicitam ja fan per ells mateixus.

Per tant, només un parell de paraules.

Com veurà el lector, la gran «acusació» que em fa el tribunal llunàtic presidit per en Ruís, és haver censurat un dibuix de Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic, la qual cosa no és certa del tot, perquè va ser a ell que, defensant la meva pròpia llibertat, vaig censurar, vaig censurar la seva mala llet i la seva mala idea, cosa que ja està explicada en els meus texts i, per tant, no cal tornar-ho a repetir.

Però la gran paradoxa és que ens trobam amb això:

Exigeixo a Josep Albertí donar explicacions a Taller Llunàtic per censurar, si, censurar, la reunió física o cibernètica urgent del col·lectiu per tractar un possible acte traidor i putrefacte realitzat per Bartomeu Cabot.

BC Cabot corruptor de menors, 6-9 maig 2019

És a dir, que en Pepín també ha censurat en Cabot i, per tant, només cal dir-li: «Benvingut al club, Pepín!»

Com pot comprovar el lector, Taller Llunàtic –un col·lectiu de dos– s’ha bifurcat, no sabem a hores d’ara si definitivament o no, i que han acabat tirant-se les dones pel cap. Sí, això mateix, tirant-se les dones pel cap, cosa que amb en Pepín no sorprèn a ningú. Vegeu: Díptic de la mala entranya. I. «Taller Llunàtic es caga en el Crist de la idiotesa perquè no és idiota», II. «Merda de morts».

El monàrquic, conservador, confident policial, delator i reaccionari Pepín ha begut la seva pròpia medicina.

Salut i República.

Convid al lector a llegir atentament els seus texts titulats «El patíbul del fill de puta» I i II: