Dos objectes de Jaume Sans, presoner a Can Mir

Documentació Gabellina i Oriental (2)

 Publicat a Cap Vermell, 14 octubre 2011

A l’article anterior vaig presentar dos objectes, un de la meva repadrina i l’altre de la meva padrina. Ara en presentaré dos més: un també de la meva padrina, Maria Lliteres Rigus, i l’altre de la seva germana Francisca Lliteres Rigus.

Però aquests dos objectes tenen una característica especial que els fa únics i irrepetibles: foren fets a la presó de Can Mir, on hi anaren a parar molts de mallorquins durant la darrera guerra civil i també alguns gabellins (potser una vintena llarga).

Allà els presos, com conta Manel Suàrez al seu llibre que es va presentar per aquí el juny passat, feien activitats intel·lectuals i d’artesania per tal de passar el temps i superar l’estat de terror al qual estaven sotmesos, sempre pendents d’escoltar els seus noms a les llistes dels que anaven a parar a Porreres, on eren assassinats i enterrats en fosses comunes.

Entre aquests presos hi havia Jaume Sans Pons, condemnat a 9 anys de presó «por un delito de provocación para cometer el de rebelión», segons consta al seu expedient de la Presó Provincial. Encara que finalment se li va commutar la pena a 3 anys, en va passar uns quants a diverses presons: Manacor, Can Mir i Presó Provincial.

Com hem dit, els presos feien, entre altres, feina d’artesania i no fa molt l’editorial El Moixet Demagog va publicar un llibre sobre aquest tema, relatiu als presoners de Pollença:

Jaume Sans era molt amic de la meva família, a més de veïnats, i per això des de la presó estant va tenir esma per a confeccionar i regalar aquests dos objectes de ràfia a la meva padrina i a la seva germana. El primer és una senalla amb les inicials de Maria Lliteres i el segon un regal amb motiu del naixement de la meva tia Bàrbara el 1938, en plena guerra.

No cal dir que aquests objectes són guardats des de llavors com una mostra de respecte i consideració per a Jaume Sans, però també per a tots els presos: els que tornaren i els que no tornaren, els que tornaren sans i estalvis i els que ho feren amb un pes al damunt del qual mai més es deslliuraren, com fou el cas del meu padrí Miquel Servera Llull, del qual ja n’he parlat en altres ocasions i que s’ha convertit en el meu heroi particular i guia de totes les meves passes.

 

PD

Molt de temps després, cercant altres coses relacionades amb les detencions de la Guardia Civil en connivència absoluta amb els escamots feixistes, tots ells paramilitars, que assolaren les nostres contrades, m’he trobat el registre d’entrada sobre la detenció de Jaume Sans Pons signada per Juan Amer Vallespir, comandant del «Puesto» d’Artà.
La informació que ens dona el paramilitar no és molt extensa, però sí molt significativa. La detenció es va produir el 31 de juliol i les causes esmentades pel signant són que Jaume Sans –i potser altres– va fer una vaga a Cala Rajada contra la rebel·lió feixista negant-se a sortir a pescar amb la barca del bou Ávila i que, a més, ha deixat ben clar que és contrari al Movimiento i que farà el posible per convèncer més gent. És a dir, sembla que davant la temible Guardia Civil no es va mossegar la llengua.
Com ja hem dit més amunt, ho va pagar car, però, no cal dir-ho, va sortir de la presó amb la cara ben alta.
Gràcies, Jaume Sans, pel teu exemple i per les dues peces de ràfia.

31 juliol

Por orden de la Autoridad Militar, a las 8 horas de horas [sic] de hoy ha sido detenido por los Guardias 2º de este Puesto, Jaime Brunet Ferrer y Guillermo Mascaró Bauzá, el individuo Jaime Sans Pons, de 34 años, casado, natural de Ciudadela «Mahón», [sic] y en la actualidad, hace tres meses que es el motorista de la barca de pesca del Bou, inscrita con el nombre «Ávila», folio 220, lista 3ª, matrícula de Palma; dicho individuo ha manifestado que el día 22 del actual, se negó a salir con la barca induciendo a los demàs que se secundaran la huelga; al propio tiempo ha dicho que es de ideas contrarias al movimiento Salvador de España, y a la vez es capaz de arrastrar opinión pública contra dicho movimiento; por cuyas causas ha sido conducido a la cárcel del Partido de Manacor, a disposición del Excmo. Señor Comandante General Militar de esta Provincia; habiendo regresado la pareja a las 10 horas de la fecha. Lo que tengo etc. Viva etc. El cabo J[uan] Amer [Vallespir]

Nota final
Aquest document va arribar a les meves mans fa anys. Es tracta del registre d’entrada i sortida del «Puesto» de la Guardia Civil d’Artà, que també tenia jurisdicció sobre Capdepera. Algú els va fer arribar a l’historiador artanenc Antoni Gili, el qual, sembla, va deixar fer-ne còpies.

Els documents recuperats van del 2 de novembre de 1935 fins al 3 d’agost de 1936. No cal dir que conté molta informació valuosa per conèixer l’abast de la repressió i els seus mecanismes. A més, demostra, una vegada més, la total connivència entre el partit feixista Falange i el grup paramilitar de la Guardia Civil. Res de nou sota el sol.