Magdalena Coll, Maria Vaquer Raia i les dones socialistes

Documentació Gabellina Destarotada (15) 

Publicat a Cap Vermell, 9 març 2011

[01] Maria Vaquer, jove, i Magdalena Coll, vella i fent llata.

 

Parlar de Maria Vaquer és, per noltrus, parlar de la mare de Joan Rai, un dels personatges gabellins que més han fet pel nostru poble aquests darrers anys.
Però Maria Vaquer és molt més que una mare; era, en primer lloc, una dona i, també, una dona socialista.
I, com tot en aquesta vida, no va néixer i créixer en el buit, sinó que era la continuadora d’una tradició molt arrelada al nostru poble. Les dones socialistes gabellines, que varen arribar a ser elogiades pel diputat Alexandre Jaume i la diputada Margarita Nelken durant la República, tenien una organització amb un parell de dècades d’experiència.
Perquè el Grup Femení Socialista es va fundar a Capdepera el 1913, sis anys abans de la constitució de l’Agrupació masculina!, i en el retall de premsa que ve a continuació, podeu llegir els noms de la seva primera directiva, on hi figura com a secretària Magdalena Pascual, mare de Serafí Nebot, padrina de Joan Rai i, per tant, futura sogra de Maria Vaquer.

[03] Magdalena Pascual, al costat de na Panxa-Llarga, en la manifestació del primer de maig de 1932.

Als actes del Primer de Maig de 1913, el Grup Femení es va presentar públicament, i ho va fer amb aquestes paraules:

[04] El Obrero Balear (10 maig 1913), p. 3.

A falta d’un estudi més exhaustiu del Grup Femení Socialista, permeteu-me dir que el 1917 la presidenta era la meva repadrina Francisca Garau Rigo, Rigus, com ja vaig contar en un article anterior d’aquesta secció.
Quant a l’indubtable feminisme d’aquesta organització, que després continuaria Maria Vaquer, al Grup Femení hi havia una escriptora, Magdalena Coll Alou, que també va tenir càrrecs directius i es pot considerar un precedent del que després continuaria Maria Vaquer.

[05] El Obrero Balear (31 maig 1918), p. 3

Magdalena Coll, que mereix un estudi amb més produnditat, així com altres dones socialistes com la meva repadrina o la meva padrina Maria Lliteres Garau, eren, a més de socialistes, també metodistes, perquè, com ja he comentat altres vegades, el metodisme i el socialisme gabellins varen anar de la mà al llarg de moltes dècades.
No és el cas, però, de Maria Vaquer Raia, ja que aquesta, pel que sembla, tenia més afinitats amb els espiritistes que amb els metodistes. L’espiritisme era la tercera religió gabellina i va arribar a tenir molts seguidors en aquest poble nostru i ha deixat una petjada que ha arribat fins als nostrus dies i que ha convertit Capdepera en una singularitat dins aquella i aquesta Mallorca de tradició eminentment catòlica. [Sobre aquest tema hi tornarem més endavant, quan comentarem un article seu publicat a El Obrero Balear]
De Magdalena Coll és també la crònica del primer aniversari de la constitució del Grup Femení a Capdepera, on Magdalena Pascual fa una premonició que ella personalment compliria, ja que el seu fill, Serafí Nebot Pascual, seria un dels dirigents més decidits del socialisme gabellí: «No temáis compañeros, ¿no sabéis que si queréis tener hombres, debéis antes tener mujeres? Pues ahora se empiezan a hacer mujeres, las cuales os ayudarán y os proporcionarán hijos más capaces para resistir las luchas humanas, que los hombres del presente».

[06] El Obrero Balear (13 juny 1913) p. 3.

Per tant, queda clar que les dones gabellines es posaren al front de la lluita contra l’explotació econòmica i moral de les dones, però també dels homus. També queda clar que no tan sols no quedaren enrera respecte dels homus, sinó que els avançaren en molts aspectes. I sinó vegeu aquesta crònica del 1919, en la qual es conta com les dones gabellines s’enfrontaren a l’explotació que feien els comerciants (traginers) de la llata i fins i tot aconseguiren victòries, parcials, però victòries.

[07] El Obrero Balear (7 març 1919), p. 3.

La Dictadura de Primo de Rivera va apagar aquesta efesvercència femenina gabellina, però la llavor ja estava sembrada i amb l’adveniment de la República va tornar a rebrotar, ara ja amb una altra generació al front del Grup Femení Socialista, que es va refundar amb Maria Vaquer Raia a la presidència.
Aquest Grup Femení, com ja va passar en el passat, tenia més afiliades que el mateix grup masculí (64 les primeres i 40 els segons, a més de 48 les joventuts) i Maria Vaquer en feia de propagandista a la premsa obrera, on publicava articles donant compte de les activitats, però també articles d’opinió i propaganda, com els que comentarem en altres articles en aquesta revista digital.

[09] Llistat de dones socialistes, sense data però sens dubte durant la República, confiscat per la Guàrdia Civil.

I una guerra i una altra dictadura tornaren a acabar amb aquell activisme, que havia implicat a mig poble, dones i homus, en una lluita desigual contra precisament les desigualtats.
Maria Vaquer i Magdalena Coll acabaren a la presó de can Sales, com moltes altres dones gabellines i mallorquines, i foren jutjades pel militars en consells de guerra.
A més, haver tengut relació amb elles es podia convertir en una cosa perillosa, com li va passar a la mestre Maria Melis, que fou acusada anònimament de ser la persona que corregia els escrits que Maria Vaquer publicava a la premsa i que eren recopilats per la Guardia Civil d’Artà per a utilitzar-los en contra seva quan els convengués, com efectivament feren durant el seu judici, en què fou condemnada a mort.

[10] Comissió Depuradora del Personal de Magisteri.

Cal dir que en aquest anònim hi ha, com a mínim, dos errors: Maria Raia sabia llegir i escriure correctament i no publicava articles al Foc i Fum, sinó a El Obrero Balear.

Magdalena Coll fou absolta d’acaparar plata, però malgrat tot va continuar detinguda a causa dels seus antecedents perillosos, com ja vaig contar en un article d’aquesta secció.

* * *

I fins aquí aquesta petita introducció al món revolucionari i feminista gabellí que, com en molts altres aspectes, fou un avançat del seu temps, al manco a la Mallorca contemporània. La decadència actual de Capdepera és, per mi, un fals mirall del nostru passat. I les dones gabellines mereixen ser recordades, no com un exemple del passat sinó del futur, ja que ara les dones tornen a ser carn de canó i estan en perill de caure un altre cop en la marginalitat en moltes parts del món, no només físic sinó cultural; pens sobre tot en la Xina i en el món àrab.

* * *

Ara, en aquest diari digital, es publicaran una sèrie de treballs relacionats amb Maria Vaquer Raia i jo he volgut contextualitzar tota aquesta informació i xerrar una miqueta (potser caòticament?) dels seus antecedents.
Perquè, com deia de bon començament, les coses no passen perquè sí: hi ha unes causes i hi ha uns antecedents, i Capdepera és un poble que té, encara que no ho sembli, molta història i començ a pensar que mai no ens l’acabarem.
Hi ha feina per estona i es necessiten moltes mans i molts ulls per a abraçar-ho tot. Qui s’hi apunta?
La vida és qualque cosa més que tot això que passa a la televisió, per això quan veig que aquestes dones acabaren a la presó, pens que ha valgut la pena tornar a xerrar d’elles després de tants anys.
I aquesta és i serà la nostra feina des d’aquesta secció destarotada i gabellina.

[11] Maria Vaquer a la presó de can Sales.