DOCUMENTACIÓ GABELLINA DESTAROTADA (5)
Publicat a Cap Vermell, 9 abril 2010
Aquests propers dies es presentarà a Capdepera un llibre sobre els protestants de les Illes Balears, que ens mostra una visió panoràmica des de finals del segle XIX fins ara mateix, i també ens ofereix una mirada als segles XVI i XVIII. No cal dir que una gran part del llibre és dedicat a parlar de Capdepera perquè és un dels pocs llocs de Mallorca on aquesta “família espiritual i teològica cristiana” hi va arrelar amb força i hi va arribar a tenir una gran influència social.
De fet, fa temps que sostenc la idea que els metodistes formen part del fet diferencial gabellí quant a la resta de pobles de la comarca i també de Mallorca. La reacció en contra seva que constata l’autora del llibre, així com altres historiadors com Pere Fullana, em fan pensar que no anava errat i que l’estudi dels metodistes és bàsic per entendre la història del nostre poble d’aquests darrers 150 anys.
Carme Capó
És per això que trob que els treballs de
Carme Capó són molt importants per tal d’anar fixant el context general
que féu possible que els metodistes venguessin a Capdepera i hi hagin
restat fins ara.
Per altra banda, consider que fa falta una
monografia sobre el nostre poble. Si fins ara l’autora ha treballat el
metodisme a Catalunya i Balears primer, i després a les Balears, seria
molt convenient ara baixar la mirada fins al poble de Capdepera per tal
de reunir en un sol volum tota la informació i la documentació que s’ha
anat produint al llarg d’aquest temps. Pens, per exemple, en la polèmica
de La Voz del Pueblo entre un pastor protestant (Antoni Sancho) i un capellà catòlic; el llibre de mossèn Alcover Desatinos de una protestante
que va ser conseqüència directa d’aquella polèmica; el text de la
Renúncia i el llistat complet de tots els renunciants que el 1893
apostataren de l’església catòlica romana, i les memòries de Bartomeu
Alou publicades el 1936 a la revista España evangélica.
Un altre document important és l’article de Caterina M. Amengual i Antònia Ballester «L’escola metodista de Capdepera», publicat a la revista Educació i Cultura núm. 7, i que podeu llegir en aquest enllaç.
Per
la meva part, vull aportar avui diversos documents que podran servir
per a completar aquesta monografia que esperam amb delit, per tal de
poder fer justícia, no tan sols als metodistes, sinó als gabellins en
general.
Però permeteu-me una cosa personal, que és oferir-vos, en
primer lloc, una foto, que no és inèdita, però que per mi té un gran
valor, perquè hi surt la meva padrina, madò Maria Lliteres Garau, amb el
fundador de l’església, Bartomeu Alou, i la seva dona, la mestre Isabel
Oleo, juntament amb altres metodistes de Capdepera.
* * *
Els dos documents inèdits que volia aportar avui, són dos consells de guerra relacionats amb els metodistes de Capdepera.
El primer és el Consell de Guerra 1482/39 contra Miquel Pascual Morey, que fou pastor protestant i també esperantista. En primer lloc fou acusat d’espionatge i després finalment absolt. Reproduím un document sobre el qual es basava l’acusació i també la sentència absolutòria.
* * *
L’altre Consell de Guerra, el 12/38, fa refència a Magdalena Coll Alou,
protestant i membre del Grup Socialista Femení, en el qual hi figura
amb el número 9. Fou acusada d’acaparament de plata, però, com es veu en
la sentència, era només una excusa per castigar-la per les seves idees
religioses i polítiques, perquè fou absolta però va continuar a la presó
d’una manera incomprensible vist amb ulls d’avui.
Per
altra banda, sempre he sospitat que els protestants i els espiritistes
tenien qualque mena de connexió, però fins ara tampoc no havia trobat
cap document que ho provàs i en aquest consell de guerra n’hi he trobat
un, potser no gaire sòlid però sí significatiu. Es tracta de l’ordre de
destruir els llibres protestants i espiritistes que eren propietat de
Magdalena Coll.
Maria Ferrer Coll, filla de Magdalena Coll Alou
Magdalena Coll Alou
* * *
I per acabar, una cita del llibre:
Aquestes noves premisses trencaren la concepció d’una Església mitjancera entre Déu i els ésser humans i produïren el naixement d’un nou concepte d’Església basat en la valoració de la consciència individual i la responsabilitat personal de cada creient sobre qualsevol autoritat eclesiàstica.
I és potser per això que els metodistes tengueren tant d’èxit al nostru
poble i ajudaren a crear aquesta consciència individual que, tanmateix,
tenia i té una gran implicació en els afers socials de la comunitat.
També
per això podem dir que els metodistes foren uns altres dels perdedors
de la guerra civil. En primer lloc per la seva dissidència religiosa,
però també perquè moltes de les persones que participaven de les creeces
metodistes, al mateix temps també formaven part de les organitzacions
obreres i d’esquerres que donaren aquest aire roig al poble de
Capdepera.
Ara bé, que fou primer, l’ou o la gallina? Foren els
metodistes que crearen l’efervescència associativa dels més humils o fou
aquesta efervescència que possibilità la implantació dels metodistes
dins el poble de Capdepera?
La resposta encara està per treballar
perquè, ara com ara, no la veig clara. El que sí està clar, per mi, és
que una i altra estan interconnectades. Però manca un estudi seriós que
ho demostri.
I d’això és del que es tracta d’ara en endavant:
investigar aquesta connexió que ha fet de Capdepera un cas gairebé únic
en tot Mallorca.
------------------------
Nota de rectificació:
Bartomeu
Melis "Meyme" m'ha fet notar que m'havia equivocat amb la foto de
Magdalena Coll Alou i que, en realitat, la foto corresponia a la seva
filla Maria Ferrer Coll, que també figura amb el número 8 a la llista de
dones socialistes. Esper que ara hauré pogut esmenar l'errada, amb unes
noves fotografies que, aquestes sí, crec que correspon a Magdalena
Coll. Gràcies a Antònia Flaquer per aquestes fotos definitives de
Magdalena Coll Alou.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada