DOCUMENTACIÓ GABELLINA DESTAROTADA (18)
Publicat a Cap Vermell, 21 abril 2011
Escoltar Pau Riba en directe al Teatre de Capdepera és, sense cap
dubte, tota una experiència. Els joves tenguérem una primera oportunitat
en aquell no-concert de l’any 1979, en què PR va semblar que pujaria a
l’escenari de la plaça dels Pins per les festes de Sant Roc, però la
seva presència va ser merament simbòlica.
D’aquella nit no en tenc
fotos ni res de res; només alguns records. Però a les cròniques d’en
Meyme de l’any 1979 hi surt el següent text:
GALA NOCTURNA I CERTAMEN. Per
tant, el certamen de bellesa Reina del Turisme Cala Rajada 1979 se
celebra i la guanyadora és la senyoreta alemanya Marja Horn. Trobant-se,
en aquestes dades estiuenques, de vacances entre Alcúdia i Capdepera,
la vedette Norma Duval, la comissió de festes la convida perquè sigui
l’encarregada de col·locar al cap de Marja Horn la corona i la diadema,
amb banda al·lusiva al títol ja consagrat en la gran nit d’espectacle de
Cala Rajada. Els Aires Gabellins locals, Els Valldemossa, Pau Riba,
Jaume Sisa i Punch Rock completaren la gala de Sant Roc, la qual, una
vegada acabada la festa, va tenir tota la pinta d’esllanguir-se.
Ara, els mateixus joves, hem tengut una altra oportunitat, en la qual sí que hem pogut gaudir de l’espectacle Riba en tota la seva magnitud.
Més
enllà dels tòpics de si PR té veu o no en té, sobre l’escenari és
certament una estrella del rock, i els gabellins l’hem pogut anar
seguint i gaudint al llarg de tots aquests anys des de la distància,
sempre curta, dels nostrus païssus ocupats.
Bé, de totes aquestes preguntes només, en puc respondre una: SÍ, ES
POT GRAVAR UN DISC A FORMENTERA SOTA UNA FIGUERA. I és aquest:
La casualitat, a més, ha volgut que PR també faci un concert a
Formentera en aquesta mateixa gira que ha passat per Gabellínia i,
també, hem sabut, per la seva boca, que tot va passar a la Mola, a can
Pep Carlus, una illa dins una altra illa. Un lloc paradigmàtic on la fuga de cervells gabellinians hi ha portat a l’amu
en Biel Barona amb mil excuses de mal pagador, quan en realitat l’únic
que ell pretén i pot fer de profit en aquesta vida, és gravar un altre
disc sota una figuera a Formentera. Ell sap que si no ho fa, mai més no
podrà tornar a Capdepera perquè el geni de la botella no el deslliurarà
de l’encanteri.
Però la connexió gabellina de PR no és solament tot això que he
contat fins ara, que potser és fum. La connexió més potent és l’article
que va publicar l’amu en Pep Ruís Albertí de Taller Llunàtic el desembre de 1976 a la revista Serra d’Or.
Més que un article, és en realitat, parodiant al gran Eduardo Kordá, un
petit assaig sobre el cantant, sobre l’escriptor que avui ens ocupa.
Fotografia de Joan Palou, 1976.
Molts gabellins no ho sabíem, però el mateix any de Cadaverina 15, l’amu en Pep Ruís va convertir una entrevista en un assaig i, per tant, va multiplicar els pans i els peixus per tal que noltrus, els gabellins del futur, poguéssim entendre el que havia succeït i el que succeirà, la qual cosa converteix aquesta secció destarotada en una màquina per a viatjar en el temps, on PR i PR van i venen per amunt i per avall, per recordar-nos el que hem estat, el que som i potser també el que serem: catalans a la daliniana manera, entre moltes altres coses que qualcú qualque dia explicarà des d’aquesta màquina immortal que viatja a la velocitat de la llum entre dos punts infinits que van de Capdepera a Capdepera.
[Clicau sobre la imatge per a llegir «Pau Riba o l’electricitat» de Josep Albertí, Serra d’Or, desembre 1976]
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada