Ja he comentat en algun article anterior que aquests darrers anys Josep Albertí –l’amu en Pep Ruís– ha estat objecte de diversus estudis. El darrer és el llibre que va publicar Maria Muntaner, titulat L’escriptura soterrada. La pràctica interartística en l’obra de Josep Albertí i que jo vaig co-presentar en una acte a can Alcover el passat juliol de 2009, del qual l’amu en Llucià Rinyon en va fer una crònica per a aquest diari digital.
I per això avui oferim en aquesta secció un article de Pere Ballart, (en format PDF), publicat a Serra d’Or (602, febrer 2010), que aporta unes altres claus per a entendre la ja llarga trajectoria de l’escriptor gabellí del carrer Fondu.
Pere Ballard: Clima de pólvora
Crec que és important recopilar no només la documentació antiga, sinó també la moderna, perquè és el TOT que fa de Capdepera una cosa especial, i especialment destarotada.
El TOT gabellí és realment tan impressionant que, quan ho contam, ningú no s’ho acaba de creure.
Però precisament per això Capdepera és el centre geodèsic d’una gran part de l’univers i la plaça de l’Orient és el centre d’aquest centre. I noltrus gaudim d’aquest univers amb les mans posades a l’ordinador, sempre preparats per a disparar les nostres dèries calentes arreu on fa fred, on es gela el cor, on es congelen les paraules que noltrus voldríem bullents com el foc.
Sí, sempre ens deixam dur per la insubmissió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada