Camins, Costellades i Moltons

Documentació Gabellina i Oriental (14)

Publicat a Cap Vermell, 6 maig 2012

01 [Indígenes fent el seu camí]

El dissabte 28 d’abril de 2012 la Tertúlia Gabellina i Oriental va continuar amb les seves rutes iniciàtiques i va voler recuperar l’esperit del Camí de les Costellades, per tal d’arribar a conclusions definitives que, en realitat, no ho són mai. Aquesta vegada ens va acompanyar i guiar l’amu en Tomeu Mengol, Meyme de nom artístic, per tal de no perdre’ns per dins la selva gabellina i poder arribar a bon port.

Prèviament ens aturàrem a les cases de Son Jaumell, on hi havia molt de rebumbori, però noltrus anàrem a la part més fosca i fresca, a l’auzinar, on segons la llegenda s’hi troba la pedrera amb la qual construïren el castell, el nostru famós castell de Capdepera.

I ben pensat això era el millor que podíem haver fet, perquè en realitat tots noltrus som maressers que picam pedra per tal de construir un nou castell de Capdepera, un nou castell que ens serveixi de refugi per a aturar els mals embats i també ens serveixi d’Esperança per a poder esperar mentre arribam a qualque banda. Aquesta “banda” no sabem on és, però sabem que qualque dia segur que la trobarem!

I per això férem el Camí de les Costellades, encalçant els gabellins que anaven a fer paumes i menjaven arròs de paumer al costat de les seves barraques, i trobàrem camins tancats, com passa per tot Mallorca, però finalment el Camí de les Costellades va restar obert als constructors de castells gabellins, futurs menjadors de sobrassades xineses i, per tant, gabellines i orientals.

I passàrem al costat d’un depòsit d’aigu construït sobre un talaiot i pensàrem en tot això de les construccions i també en les destruccions, en les “sanes” destruccions del nostru patrimoni físic i espiritual, saquejat per la iniciativa privada i també per la governamental.

I en això arribàrem a Can Saletes, on hi ha una cisterna d’aigu i una font de saviesa humana. Aquí, per tant, trobàrem a l’amu en Jaume Mengol, una altra de les nostres biblioteques gabellines que ens donen aliment per poder fer totes aquestes coses, i xerràrem una estona, i pensàrem en el passat i precisament per això també ho férem amb el futur, perquè vàrem veure clarament, allà al fons, com s’ajuntaven en una línia d’horitzó, que semblava una casa amb les portes obertes i a punt de visitar.

I l’amu en Jaume ens va mostrar el garrover dels republicans, on s’hi estaren uns dies cinc rojus gabellins abans de partir de camí cap a Menorca amb un llaüt, on creien trobar-hi la llibertat; però tres anys més tard alguns hi trobaren la mort i uns altres la presó. Són coses del 36, són coses del 39, i malgrat tot són coses d’ara mateix.

Finalment albiràrem les cases de Son Barbassa, on arribàrem a una sèrie de conclusions sobre el futur que ens espera i prenguérem unes grans decisions per tal de reconduir les nostres vides mentre bevíem una copa de vi blanc ben fresquet:

Cuinarem un moltó a Can Saletes i celebrarem que encara som vius menjant aliment antic i bevent un vi encara més vell, i després ens tancarem a les cases de Son Barbassa en una mena d’exercicis espiritistes gabellins —segons paraules de l’amu Antoni Coix!—, que ens menaran pel bon camí per tal de poder arribar qualque dia a casa.

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea

abril 2012