Enterrau el meu cor a Wounded Knee

 

Publicat a Cap Vermell, juny 1985

 

 

 

1

Quin registre podrà fixar aquesta espontaneïtat? Quin marge hi ha per a escapar? Caminant pel costat equivocat, per aquell on cauen a l’abisme: Quin luxe misteriós s’apodera de noltrus? Quina gràcia versemblant? La mirada ja és aquí i juga per les voreres del camí (retxes en l’aigua, murmuri diví). Per quin indret vendran les oronelles? Preguntes massa fàcils de respondre a hores d’alta perplexitat.

Sempre quedaran algunes fulles per a inscriure un epíleg tortuós... Un poder estrany que ens indica quelcom demencial. Fabricaré un mite sobre aquesta confusa tempesta d’estiu, o sobre aquest somriure o aquesta mirada? Estan clavades les fletxes (i les destrals) en els arbres? Estan difuminades les esperances?

 

2

Finalment, saludam i ens acomiadam dels canalles que feren llegir poemes davant els Reis d’Espanya a un republicà indefens i octogenari. Covards! Macarres!

 

3

Homes de palla

 

«Gasius porcs, bastim

bordells amb les runes

del nostre país».

Salvador Espriu

 

Anam per feina i ens topam amb una gran murada, com la de Xina, que separa el bé i el mal. Hem creat una nova secta i hem enviat els nostres emissaris a L.A. a recaptar nous fons i nous socis. Fem literatura testamentària i encomanam les nostres ànimes al No-Res. Cadascú és el seu propi Àngel guardià amb casc de metall i moto de policia. Res importa i res ens sorprèn, anam per feina i això ja és quelcom important i seriós. ANAM PER FEINA i bastim bordells amb les runes del nostre país, i somiam un orgasme, pagat en còmodes terminis, perforant les lascives computadores disfressades de pagesetes: putes metàl·liques de tots els dies i hores.

Però aquesta és una història de camells, macarres i homes de palla, homes de palla que qualque dia cremaran sota les nostres turbines que il·luminen aquest gran aeroport i l’alimenten.

 

4

Homes de palla:

-a). Ninot fet de palla vestit amb roba vella i que serveix d’espanta-ocells

-b). Homes que actuen sense consciència del què fan. Homes que fan les feines brutes per altres i defensen interessos aliens sense saber de la missa la meitat.

-c). Homes que surten per la televisió (no catalana) i diuen que no hi ha

per tant.

-d). Covards.

-e). Imbècils.
-f). Les cinc coses plegades.

 

5

(Però no serà, en realitat, en Humphrey Bogart el qui maneja els fils ocults que destrueixen i momifiquen a part d’aquest municipi de Llevant???? Hi podria haver una pel·lícula on en Bogart fa feina a l’Ajuntament i des d’allà veu el poble com un gran porc esbutzat i el ven a trossets per a menjua de cans sifilítics...)

Però de què xerràvem?
(Qui dirigeix la pel·lícula d’en Bogart???? ... )

!!CONTINUARA!!

 

6

Big Foot, a punt de morir, escolta una vella cancó

Tu i jo no progressarem mai Big Foot, estam marcats per un destí fatal que ens condueix a la mort del planeta Terra i a la nostra pròpia mort. Hem donat carta blanca als estrangers i estan trossejant tota l’illa en apartaments i supermercats per a què nosaltres hi facem d’esclaus. Se’n porten la fruita, la bona fruita, la fruita del temps.

Big Foot i jo, mirant des del far, ho veim tot i morim a poc a poc en cada pensament. La nostra tribu ja no existeix, els búfals estan exterminats i la Terra, abans germana del cel i de l’infern, es troba morta, assassinada pels hotelers de gel i cendra. Si, gel i cendra, material mal·leable que es confon amb la podridura de la mar, i engendram gèrmens nocius i contaminants. Però l’home blanc no es conforma mai i sembla que no creu en l’hivern nuclear que ell mateix ha creat.

Big Foot, no pugis al cavall ni intentis escapar. No hi ha rastre de la muntanya sagrada, no hi ha lloc a on descansar.

 

7

El futur .és nostre

Quan tots (menys en Balaguer) visquem de subsidis, podrem fer torrades de sobrassades i botifarrons eternament, perquè sempre serà Sant Antoni i sempre serà hivern.

 

8

No tot és clar:
 La febre ho embulla més.

 

69

Post Data

Perquè aquesta és una secció de comiats. Adéu.
 Enterrau el meu cor a Wounded Knee.