**Intervenció de Miquel Flaquer «Llull» a la presentació del llibre Planter de paraules, de Pere Orpí**

Presentar a Capdepera un llibre sobre l’obra escrita de Mossèn Alcover redactat per un gabellí tanca, al meu parer, un cercle. Un cercle que es va obrir a finals del segle XIX i que fins avui ha restat obert.

Les relacions de Mossèn Alcover amb Capdepera han estat, potser escasses, com diu l’amu en Pep de na Maians, però intenses i també molt mogudes. La personalitat immensa d’aquest personatge va fer que els amors i els odis també ho fossin, d’immensus.

A Capdepera conegueren Mossèn Alcover primer com a polemista, ja que ell va ser dels primers que declararen la guerra als metodistes gabellins gairebé totjust instal·lar-se al nostru poble. De la polèmica nascuda a la revista La Voz del Pueblo va brollar un dels llibres més virulents del nostru personatge: Desatinos de un protestante. També tenc la sospita, no confirmada documentalment encara, que va fer visites apostolitzadores i conferències al famós teatre dels Hermanos del carrer Col·legi. No me costa imaginar que la gent sortia d’allà amb els pèls de punta, d’escoltar xerrar aquell homu amb tanta contundència.

Per altra banda, però, les relacions de Mossèn Alcover amb Capdepera varen tenir un altre aire, un aire que no tenia relació amb polèmiques religioses, sinó amb el renaixement de la nostra llengu i de la nostra cultura. Aquí hi va recollir un parell de rondalles, no gaire, tot s’ha de dir; i també hi va trobar un parell de col·laboradors de l’Obra del Diccionari, com els homus:

Sebastià Sanxo i Ferrer, professor de primera ensenyança.

Pere Josep Vaquer i Massanet, secretari de l'Ajuntament.

Gabriel Melis i Terrassa, metge.]

Mateu Sirer i Font (carrer de Palma, 5)

Joan Flaquer i Caldentey (carrer Nord, 15)

Joan Lort [sic] i Servera (carrer de la Mar, 32),

i també algunes dones com Margalida Melis i Melis, Maria Terrassa i Sanxo i Maria Alzina i Melis.

Però sens dubte, el gabellí que més es relacionà amb Mossèn Alcover i que arribà a ser-ne col·laborador i amic, fou Joan Alzina i Melis. Des que li fou presentat l’abril de 1900 per un apotecari i escriptor integrista anomenat Francesc Antich fins a la seva mort, Alzina i Alcover mantengueren una unió que no es va rompre per res.

Hi col·laborà amb les rondalles i amb el Diccionari, fins al punt que ha estat relacionat amb la creació del llenguatge científic català, encara que també hi féu altres tipus d’entrades, com el de la famosa ciutat de Paradella, de la qual ja n’he parlat en altres ocasions, i que fa referència a la nostra capital somiada, la capital on tots els gabellins anirem a parar qualsevol nit de Sant Joan, potser per no tornar mai més.

També va participar en l’organització del que seria el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana del 1906. Escriu el mateix Alvover l’1 de setembre de 1904: A la vesprada’ns aplegárem amb els fervents amadors de la llengua pátria En Rossend Serra i Pagès, En Joan Alandí, N’Emili Vallès i Vidal, En Jaume Algarra i Postius, En Fèlix Escalas y En Joan Alzina i Melis; y parlárem d’aprop del projecte de fer un congrés de sintacsis catalana, que várem proposar dia vint y cinch de gener d’enguany a l’Ateneu Barcelonès en la conferència que hi dárem.

També Alzina va ser propagandista de l’obra d’Alcover per tota la Catalunya continental amb articles i conferències i va propiciar la coneixença d’Alcover amb Josep Carner i el seu grup.

A més, Alcover va tenir molta influència també en la vida professional d’Alzina i Melis, de tal manera que en carta de 29 de novembre de 1915 aquest li diu: Al mateix temps grans mercès per son esforç en favor meu en l'afer de mon nomenament per a la direcció del Manicomi de la Santa Creu. Déu ne sia lloat. En tot l'important i alegre per mi V. hi ha intervingut i son nom amb tot això va unit.

Finalment, de tornada del seu viatge a Alemanya per a aprendre tècniques filològiques i folklòriques, Alcover es va aturar a Bolonya on Alzina hi estudiava medicina, gràcies a una beca aconseguida a través d’Antoni Maura amb la intermediació d’Alcover, per tal de passar-hi uns dies junts. I també va venir a Capdepera a descansar de les seves tasques, convidat per Alzina i la seva família al carrer de sa Font número 1, talment com va fer Josep Carner en diverses ocasions. A més, va ser convidat a les noces d’Antònia Alzina i Melis i Miquel Caldentey, el que després seria el Batle Creu i homu d’en March a Capdepera.

Per tant, com veim, Alcover i Capdepera no eren uns desconeguts un per l’altre. Però dèiem que avui es tancava un cercle. Aquest tancament de cercle, però, va començar l’any 6 d.C., és a dir el 1961, segons el nou calendari gabellí instaurat per l’amu en llucià rinyon, quan un jove gabellí de 25 anys conegut com Pere de na Gambussina va escriure un llibre sobre l’obra de Mossèn Alcover en una caseta de Son Moll, molt aprop d’on els moixus de Mrs. Canaan pujaven cap el cel per una escala feta amb calaixus d’un canteranu de madò Jaumina. Aquest jove, amb el temps, arribaria a ser mossèn, com Alcover, i també un gran poeta constructor de sonets, i avui presenta aquella feina, feta quan era un jovenet, al seu poble, on va ser escrita i, per tant, els gabellins de l’any 60 d.C. recollim el testimoni i ens disposam a meditar sobre el pas del temps, sobre les voltes que dóna el món i sobre Mossèn Alcover.

Perquè Mossèn Alcover —la seva obra, el seu personatge— ens mostra com ha canviat tot. Si de bon començament els seguidors i col·laboradors d’Alcover eren la gent d’ordre, com Alzina i tota la colla de gent que va propiciar el renaixement de la nostra cultura; ara, incomprensiblement, són els rojus en general, o el que en queda d’ells, els que continuen la seva obra, perquè la gent d’ordre, amb les excepcions pertinents, ha girat de cara i s’ha posat a favor dels destructors de tot allò que va construir Mossèn Alcover amb tanta i tanta tenacitat i caparrudesa. Per tant, després de tants i tants anys, els hereus dels qui més el varen tèmer, són els que més l’admiren i serven la seva obra i el seu esperit de servei a la nostra pàtria que, sens dubte, és la nostra llengu.

Per tant, l’amu en Pere de na Gambussina o Mossèn Orpí, és també un homu de combat que no s’ha deixat desanimar per tot aquest vendaval que vol vinclar la nostra llengu, i ens recorda amb orgull tot allò que mai no hauríem d’oblidar: d’on venim i qui som.

Saber on anam potser ja és tota una altra cosa! Jo, en tot cas, vos convid a retornar a la ciutat de Paradella, on segur que Mossèn Alcover hi té estada entre llibres i rondalles i ens hi espera amb un somriure a la boca i un llapis a la mà, encara que potser també ens fotrà un bon eixabuc d’aquells que marquen època. Ja ho veurem! Serà el que déu voldrà!