Rudolf Levy a Cala Rajada

Documentació Gabellina i Oriental (15)

Publicat a Cap Vermell, 7 juny 2012

A les darreres Jornades d’Estudis Locals celebrades el passat 2010 es va parlar d’una sèrie d’artistes i escriptors alemanys que, exiliats d’aquella Alemanya convulsa, varen acabar refugiats a Mallorca i, molts d’ells, vengueren a parar a Cala Rajada, on la colònia alemanya va arribar a ser molt nombrosa.

Alguns d’ells deixaren testimoni escrit o gràfic d’aquesta estada al nostru poble i des d’aquesta revista digital n’hem donat fe traduint alguns dels textos d’aquests escriptors, com és el cas de Jack Bilbo, i en el futur esperam poder oferir també els escrits de Karl Otten i de Franz Blei.

Quant als pintors, tenim constància de l’estada a Cala Rajada de Friedrich W. Kleukens (1878-1956) i Arthur Segal (1875-1944), dels quals, però, encara no n’hem trobat petjades artístiques del seu pas per aquí. Això no vol dir que no existeixin, sinó senzillament que encara no les hem trobades. Seguirem insistint!

També esperam poder parlar qualque dia del llegat escrit i fotogràfic d’un altre alemany gabellí, o calarajader, si voleu, que és el conegut Konrad Liesegang, l’obra del qual és un tresor del qual esperam poder gaudir en un futur no molt llunyà.

Ara, però, n’ha aparegut un de nou, que no és altre que Rudolf Levy, protagonista d’aquest article, del qual publicarem a continuació una petita biografia extreta, com no!, d’Internet, la versió catalana de la qual hem d’agrair a l’amu en Sebastià Nebot Xerafí, que és una mescla explosiva de Blancus de Cala Rajada amb espiritistes del carrer des Regueró: terra, mar i aire espiritual, que han fet de Capdepera un lloc únic en el món, on hi conflueixen diferents corrents de vida i de pensament que s’enlairen més enllà de l’horitzó, encalçant unes estrelles que només els cegus inconscients no poden ni volen veure, massa ocupats en els seus negocis terrenals i territorials, massa ocupats en esquarterar el nostru paisatge per a vendre’l a un preu irrisori comparat amb el seu valor. Ells s’ho perden!

Per tant, Rudolf Levy és la darrera troballa. L’amu Antoni Coix ha fet, com sempre, d’intermediari entre la ignorància i la saviesa i ens ha posat en el camí, en la bona direcció, per tal de poder parlar de coses que ens afecten i ens emocionen.

També ho hem d’agrair tot a Bernat Galmés, actual propietari de sa Fonda de Cala Rajada i de les pintures de Levy, executades sobre el 1933, que avui reproduïm amb el seu permís.

I sense més preàmbuls, aquí teniu aquesta petita biografia i també aquesta petita antologia de l’obra de Levy, de l’obra relacionada amb Cala Rajada que s’ha pogut recuperar de l’oblit gràcies a totes les persones que he esmentat abans.

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea

juny 2012

* * *

Rudolf Levy

(1875-1944)

Rudolf Levy va néixer a Stettin [Pomenàrina, actual Polònia] el 15 de Juliol de l875.

Després d’aprovar els exàmens d’ingrés, Levy va entrar a l’Escola d’Arts Aplicades i de Decoració del Gran Ducat, a Baden, el 1895, però se n'anà a Munic el 1897, on va esser instruït en escoles privades d’art. Al seu estudi de Zügel, Rudolf Levy estudià els impressionistes alemanys i especialment els francesos i decidí anar a París el 1903. Aquí Levy entrà en contacte amb el cercle del “Cafè du Dôme” i exposà el 1905 en el Tercer Saló de Tardor de París, on les seves pintures sobre els Fauvistes causaren impressió. A partir de 1907 Levy estudià en un taller amb alumnes escollits per Matisse. Després d’exposar el 1912 a la sala d’art de Sonderbund, a Colònia, al Stedelijk Museum, a Amsterdam, i a més llocs, Levy no va poder exposar durant la primera guerra mundial. Levy s’enrolà i lluità al costat alemany a França. Als primers anys vint Levy es mudà a Berlín, on Alfred Flechtheim organizà la primera exposició individual de Levy a la seva reconeguda galeria. Fins que Levy emigrà d’Alemanya el 1933 estigué del costat dels capdavanters i fou membre del jurat de la Secció de Berlín. El 1933 Levy viatjà des de Mallorca [on va viure a la Fonda Casa Mateo] a New York i tornà altra volta a Europa, on va viure temporalment a Itàlia. Al desembre de 1943 Rudolf Levy fou arrestat pels Nacional Socialistes a Florència i morí el gener de 1944, quan era transportat al camp d’internament de Carpi, a Mòdena, amb altres presoners jueus. L’obra de Levy, molta de la qual s’ha perdut, consisteix principalment en paisatges i encara és viva, si bé també hi ha pintures figuratives i retrats. Executada amb una vibrant paleta, les pintures de Levy revelen la influència de Matisse, del qual va esser alumne, i també de Paul Cézanne, el treball del qual va estudiar fidelment. Durant els 1920 Levy desenvolupà una síntesi d’Expressionisme i Realisme, l’objectiu dels quals assumí plenament, i també ocasionalment fins i tot les característiques del Neoclassicisme. Durant els anys d’emigrant Levy va fer molts de retrats, alguns per encàrrec, i degut a que va esser obligat a treballar a l’estudi un gran nombre d’ells s’han conservat. La maduració de l’estil de Levy els 1920 va continuar cap a la perfecció en el seu treball tardà. Les pintures de Rudof Levy es poden trobar a molts de museus públics d’Alemanya.

[Versió catalana de Sebastià Nebot Xerafí]