Per a Margaret Randall
Parles de Xile,
de la dona que fou arrestada
amb el seu marit i el seu fill de cinc anys.
Dius com els guardes torturaven la dona, l’home, el nin,
l’un davant l’altre,
«com els agrada fer».
Coses que són pitjor que la mort.
Em puc veure prenent entre els dits els cabells rossos cendra del meu fill,
inclinant el cap cap enrere abans que sàpiga què està passant,
tallant el seu coll, tallant el meu
per estalviar-nos allò. Coses que són pitjor que la mort:
aquesta nova idea entra en la meva vida.
El guarda entra en la meva vida, les aigües residuals del seu cos,
«com els agrada fer». Els ulls de l’al·lot de cinc anys, Dago,
mirant-los amb la seva mare. Els ulls de la seva mare
mirant-los amb Dago. I a la meva sala d’estar com un nin,
la paraula, Dago. I res del que vaig sofrir fou pitjor que la mort,
la vida era bella com la nostra sang sobre el terra de pedra
per estalviar-nos allò — els ulls del meu fill en mi,
els meus ulls en el meu fill — el porc sobre els nostres cossos
fent-nos mirar el nostre vell enemic i inclinar-nos en la benvinguda,
la mort clement i eterna
que permet una sortida.
Sharon Olds, The Dead and the Living (1983)
Things that are worse than Death
(for Margaret Randall)
You are speaking of Chile, / of the woman who was arrested / with her husband and their five-year-old son. / You tell how the guards tortured the woman, the man, the child, / in front of each other, / “as they like to do.” / Things that are worse than death. / I can see myself taking my son’s ash-blond hair in my fingers, / tilting back his head before he knows what is happening, / slitting his throat, slitting my own throat / to save us that. Things that are worse than death: / this new idea enters my life. / The guard enters my life, the sewage of his body, / “as they like to do.” The eyes of the five-year-old boy, Dago, / watching them with his mother. The eyes of his mother / watching them with Dago. And in my living room as a child, / the word, Dago. And nothing I experienced was worse than death, / life was beautiful as our blood on the stone floor / to save us that — my son’s eyes on me, / my eyes on my son — the ram-boar on our bodies / making us look at our old enemy and bow in welcome, / gracious and eternal death / who permits departure.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada