golea | 28 Juny, 2005
També publicat en paper dins Maç de fulls escollits (2012)
Ahir, repassant el meu correu electrònic amb un gintònic entre les mans, vaig veure que m’havia arribat, a la fi!, la foto del primer i vertader naufragi del Golea, allà, entre la platja de sa Mesquida i el Llamp, una de les puntes més impressionants que jo conec. La foto, evidentment, és de veres i podeu veure el meu estimat Golea i també la gent del poble intentant descarregar tot el que poden. Ja ho sabeu, el Golea va ser com un porc; se’n va treure profit de tot! I el porc va donar molt de si; i tant!
L’altra foto és un muntatge imaginari del segon naufragi del Golea; també hi ha gent que intenta aprofitar-se’n. Perquè el Golea, amics meus, és això: un naufragi i una sort, un naufragi i un porc, un naufragi i la cerca d’un port.
I ara no vos fotré la pallissa sobre les literatures del naufragi: cadascú té el seus llibres i les seves pel·lícules ben marcades als Favorits i només ha de fer clicar i li apareixeran a la pantalla del seu cervell desestructurat.
Després del mític i ja famós naufragi nimfomaniàtic d’un dels Goleas de la meva vida, me’n vaig anar a pasturar pels turons pelats com un ou d’un dels hemisferis de Mart, on la vida és escassa i difícil de paupar. Cercava aliment impossible de trobar a la Terra. I vaig entendre aquesta mania que tenen els (alguns) homes d’anar a encalçar na Maria per sa cuina lluny, molt lluny, tan lluny que és impossible arribar-hi en bones condicions físiques i mentals.
El viatge, però, va donar els seus fruits i vaig decidir tornar a partir amb un altre Golea a cercar un altre naufragi. I aquí em teniu a Ciutat del Cap, prenent un gintònic i esperant que arribi l’hora de tornar a partir horitzó enllà amb les meves manies per equipatge. Potser ens falta un poc de música per compartir, perquè ara no podeu sentir la meva i jo no puc sentir la vostra. Cadascú està tancat al seu camarot amb el seu aparell d’MP3 ben ficat dins les seves orelles. I jo em deman: si no compartim la música, què ens queda per compartir? Potser només la brisa suau d’aquest horabaixa, el siulo de les sirenes que anuncien partides i arribades i una mossegada de la llimona del gintònic... I poca cosa més!
El tren ja no arriba a Mogadíscio, el camells no fan la ruta de Tumbucktú, les barques no naveguen fins a les fonts del Nil, na Míriam Makeba no puja al Kilimanjaro, en Lounes Matub no fa la ruta dels pobles de la Kabília, n’Eugenio ja no passeja per les Rambles de S/C de Tenerife, etcètera etcètera etcètera...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada