Les Veus de l'Escorxador (1983)

 

🔺Les Veus de l'Escorxador (1983)

 

non cedere in un atto e in una parola


nell’odio totale contro di esse, le sue polizie,


le sue magistrature, le sue televisione, i suoi giornali 

Pier Paolo Pasolini, Poeta delle Ceneri

Hem passat un temps amb molt de temps. i amb això hem pogut pouar, cadascú a la seva manera, dins els arxius, tant els de paper com els sensorials, on hem trobat, a vegades, coses que ens han sorprès i d’altres que no tant.
Idò mirant papers antics vaig trobar aquest poema llarg escrit ja en el llunyà 1983. No cal dir que l’he hagut de llegir com si no l’hagués escrit jo i, de fet, segurament és així. El va escriure un altre dels meus «jos», un que encara existeix però que potser ja no és «aquí».
En tot cas, sí em venen al cap algunes de les lectures d’aquells anys i en el poema hi puc reconèixer tot allò que per mi era important llavors. Per tant, inevitablement hi trob plagis, hi trob ganes de dir a la meva manera coses que, com no pot ser d’una altra manera, ja s’havien dit. Hi veig molts altres poemes de molts autors diferents, alguns intents de traduccions, i una visió del món des de les illes, des de les meves estimades Illes de les Malediccions, que no me costa gaire subscriure ara mateix. Hi veig un desencís que potser encara perdura. Hi veig una ràbia i una decepció que, a vegades, condueixen a la desorientació i potser a l’apatia. No sé si ha estat el meu cas; ho hauré de pensar.

Novembre 2020