Alarit, d'Allen Gisnberg, amb un text de Gary Snyder

🔺 Alarit, d'Allen Ginsberg

El juny de 1981 vaig llegir «Howl», d’allen Ginsberg (1926-1997) cinc anys després de fer-ho amb Poeta en Nueva York de García Lorca. No cal dir que vaig quedar tocat per la força d’aquell poema i, durant uns anys, em va acompanyar en aquelles llargues nits que semblaven que no s’acabaven mai, o, si més no fins que Walter Bloch tancava el seu bar.

No sé si fou el 1981 mateix, el 1982 o el 1983, segurament a Tenerife, que vaig començar a fer-ne una versió en català, perquè, com ja he explicat moltes vegades, no tenc vocació de traductor però sí de plagiari, i fer una versió en la teva llengua dels poemes que t’agraden és una de les maneres més honestes de ser-ho que conec.

No record molt bé com va anar la cosa, però el 1984 en vaig publicar una primera versió en una edició molt artesanal de 200 exemplars. Les pàgines anaven soltes en una carpeta fabricada i serigrafiada per Felip Esteva Blancus i les il·lustracions, tant de la coberta com de l’interior, són d’Antoni Guiscafrè Cataiol, Pruna, Bibí, també conegut com l’Editor dels Bous. A l’interior, en realitat, n’hi havia quatre, d’il·lustracions, totes elles diferents i amb títol genèric de «Variacions sobre una creu en el buit», amb la qual cosa ens trobam que l’amu Antoni Cataiol va realitzar 800 dibuixos originals + el dibuix de la coberta, que convertiren aquella edició en la seva obra magna, mai no superada fins ara, que jo sàpiga. Cal dir, però, que el desembre d’aquell mateix any 1984, ho va intentar amb la revista L’Aixartell, però no va aconseguir passar dels 300. 

[...]

Jo, per la meva part, m’he permès la llibertat d’incloure en aquesta publicació d’avui un altre dels assagis de Gary snyder («Notes sobre la Generació Beat»), en el qual l’autor tracta d’explicar el que «significava» la Generació Beat als japonesos. Com que els catalans, tant els insulars com els continentals, som tan «exòtics» com ho eren els japonesos en el seu moment, potser també aquest text ens pot servir per a entendre, d’una manera senzilla però molt eficaç, el que persones com Ginsberg i els seus companys varen tractar d’incorporar a la cultura. Si ho aconseguiren o no, només el lector, i potser la història, ens ho dirà. 

[fragments de l'epíleg]

 

Documentació Gabellina i Oriental (43) 

Publicat a Cap Vermell, 14 març 2020