«Capdepera, vila torta»: dues gloses (1931) . Combat de glosadors

Documentació Gabellina i Oriental (34) 

Publicat a Cap Vermell, 20 novembre 2015

 

Una vegada més presentam en aquesta secció «modesta i moderada» dos documents trobats al llarg de la revisió de la revista satírica Foch y Fum, fundada i dirigida pel recordat Jordi Martí Es Mascle Ros que, com vàrem veure no fa molt, es va hostatjar a Cas Bombu en una de les seves deambulacions mallorquines.

Aquests dos documents són dues gloses que, una vegada més, demostren la implicació de Capdepera amb el setmanari d’esclafits i rialles, un dels més llegits per les classes populars de la nostra premsa.

Es tracta de dues gloses anònimes publicades consecutivament en una mena de combat de glosadors, que tant de predicament tenien en aquella època i que ara reviuen de la mà de joves glosadors que, com Mateu Xurí, han posat un altre cop la glosa a la nostra agenda cultural.

Ens trobam a començaments de 1931, a pocs mesus de la proclamació de la República, uns temps de «vins i roses» que no acabaren d’arribar mai a Capdepera, segrestats com estaven pel gran contrabandista i els seus missus gabellins, que controlaven l’economia i la política, tant a l’Ajuntament com a les vetleries. Les dues gloses venen a representar l’esperit, o els esperits, de Capdepera: la primera glosa és una autoafirmació republicana que reivindica el poder de la gent i posa el dit en les nafres que supuren covardia i deixadesa; la segona, en canvi, representa la part acomodada, resignada, que tot li està bé, que de la ignorància en diu felicitat i que dibuixa una «arcàdia» que no veim per cap banda. El primer glosador coixeja per la cama esquerra i el segon ho fa per la dreta, com ha ser!

El paisatge que dibuixen és el del començament de l’etapa turística, que deixarà enrere, lentament però sense pausa, l’economia basada en agricultura i en l’obra de pauma, que durant molt de temps havien estat el motor de tota la nostra contrada.

A més, els que ens diuen els dos glosadors té, evidentment, una part d’actualitat, ens la retraten, ens mostren com de beneits hem estat, com de bobians ens hem convertit. Perquè si els bobians són els que marquen el rumb de la història, aquesta esdevé una comèdia amb un punt, gros o petit, de tragèdia. I, no cal dir-ho, els bobians s’han fet els amus del món, o això es creuen!, i són conduïts, a vegades amablement i a vegades no tant, cap el penya-segat.

Els bobians no comanden, però; es deixen comandar per una colla d’aprofitats que diuen el que és bo i el que és dolent, sempre pensant en les seves magnífiques butxaques.

Si en aquell temps el capitalisme anava lent i també amb ell hi anava la destrucció de la terra, dels paisatges, ara la tecnologia ha posat en mans dels aprofitats tota una maquinària que fa feredat i els bobians s’hi diverteixen conduint-la sobre una terra erma i tatuada de ciment armat.

Si abans el turisme bobià venia a veure les coves de s’Ermita o a beure aigu grega i/o cartaginesa de sa Font de sa Cala, mentre gaudia del verd dels pins de Cala Rajada i el seu peix de roquer amb llagostes i cranques, ara el turisme bobià necessita pistes de tennis, camps de golf o carreteres estrangulades per a les seves bicicletes, per a poder gaudir, després de l’exercici, d’uns banys de mar entre plàstics i grumers.

La màfia bobiana s’ha apoderat dels negocis, de la terra i de la mar, i tot ens ho «prenen de ses mans», com predeia un dels glosadors, i no se n’han dut «barrals amb carros y camions», sinó que se n’han dut l’ànima o l’esperit dels gabellins, que ja ni tan sols es pot refugiar a ses Coves ni tampoc pujar damunt els pins desapareguts i eteris de Cala Rajada, els pins que tant enyora Mrs. Canaan sigui allà on sigui en aquestes hores tèrboles i nocturnals.

Tornem, però, a les gloses; dèiem que a Capdepera tenim una llarga tradició glosadora, que ja esmentava Joan Alzina i Melis en alguns dels seus escrits de començament del segle xx i que ha deixat alguns grans glosadors com en Mateu Pleta i en Miquel Pruna. Aquest darrer va ser autor del molts d’Arguments de Sant Antoni, com també ho va ser Jaume Fuster que, a més, ha publicat un llibre de gloses amb Joana Colom no fa molt. Aquests darrers temps l’Argument ha tengut un autor novell i gran glosador anomenat Biel Garau, que esperem que continuï amb aquestes curolles glosadores, que formen part de la nostra «essència» i que de cap de les maneres hauríem de deixar perdre.

Deixem els bobians amb les seves obsessions i continuem la tasca constructora però amb un material diferent d’aquell que empren els maldestres bobians. Ho hem de fer amb gotes petites de sensibilitat que tots sabem que poden foradar la Gran Roca bobiana però també criminal que a vegades es diu capitalisme.

 

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea

 

Gràcies a l’amu Antoni Coix per les fotografies.

 

* * *

 

Capdepera

Capdepera, vila torta

carré llarg y mal forjat,

poble que está situat

a un racó de Mallorca.

 

Per dó de naturalesa

te un clima que es molt sá

y a penes pot menjá

causa sa seva torpesa.

 

Te ses coves, un bellveura,

es Castell, Calarretjada,

Son Moll, Sa Font de se Cala

y es casal de C’an Verga.

 

Per tot el mon es sabut

que es teu clima es pur y sá

y el venen a visità

malalts per cobrá salut.

 

Ses Coves per se grandeza

son ses mes guapes del mon

y tots es seus merits son

fets per sa naturalesa.

 

A veure venen bastants

turistes, seguit, seguit

y tu per viure adormit

to prenen de dins ses mans.

 

Mira de quina manera

les han gudes de robá,

que sa diuen ses d’Artá

pero son de Capdepera.

 

Llevó sa Font de sa Cala

que brolla del natural

un aigo medicinal

per molta jent cercada.

 

De moltes poblacions

per dá remey a sos mals

venen a dursen barrals

amb carros y camions.

 

Ves viu si hey vols aná

que també let volen prenda

perque s’aigo cercan vendre

y tremat heu tenen já.

 

Son Moll y Calaretjada

ja casi tot to han pres

y véureu y no dir res

ja es d’ésser jent bobiana.

 

Pretens d’está adelantat

y vas enrera una passa

que poble que axo li passa

demostra que está atrassat.

 

Guarda be tot lo que es teu

no comportis que to prenguin

ni que es teu terreno venguin

que llevó ta sabra greu.

 

Si anasses espabilat

y no fesses s’adormit

treurias un bon profit

d’aquests dons que Deu t’ha dat.

 

Pero vius tan adormit

que no’t saps aprofità

y apenas pots menjá

trebayant de dia y nit.

 

Pobre poble gabellí

tu corres mala fortuna

que es comerciants a una

just ta cerquen fe patí.

 

Com si fossem ignorants

es un poble tan tutup

que viu dins s’esclavitud

de cuatre comerciants.

 

Es comerciant t’espeña

y el fa aná desbaretat

ja que sempre ets estat

mes beneit que una esperdeña.

 

Pobre poble desgraciat

que vius a dins s’agonia

despertet que ja es de dia

y digués, vuy llibertat.

 

Es dia que heurás romput

ses cadenas que te lliguen

per molt que xerrin y diguen

serás un poble sabut.

 

No vulguis se mes esclau

que si te saps governà

dins ton poble reinará

llibertat, salut y pau.

 
Foch y Fum  (23 gener 1931), p. 4.

* * *

Capdepera

«Capdepera judicat

per un que el coneix de fondo

que no heu fa per darsé bombo

just per di sa veritat».

 

Ara he presa sa quimera

vuy di, m’he passat pes cap

de di que es en veritat

es poble de Capdepera.

que de jent estaranjera

se veu sovint visitat.

 

Si de sabréu vos importa

vos diré sa veritat,

es poble está situat

a un recó de Mallorca

de jent sencilla y resolta,

en lletres adelantat.

 

Jo parl per experiencia

y no parl per passió

sempre he dada sa rahó

baix d’es punt de sa conciencia

y molts tenen sa tendencia

de criticà per rencó.

 

Qui diu mal de Capdepera

es enveja que li té

pues altre poble no sé

de jent tan franca y sincera

y sa jent estaranjera

sempre s’hi ha campat bé.

 

Poble amb tanta jermendad

altre a n’el mon no n’hi há

cualsevol que vaji allá

el trectarán amb franquesa

amb dolsura y amb finesa

igual que si fos jermá

y d’anarló a visità

may per may tenen peresa.

 

Tant com era en temps enrera

el qui a viurey hey ha anat

sa jent d’allá l’ha tractat

amb amistat vertadera

y fogí de Capdepera

un disgut li ha causat.

 

S’axecan a n’es trench d’auba

y es posen a trabayá

amb so trabay que es d’allá

que sa diu obra de pauma

y amb tal trabay se jent guaña

que li basta per menjá.

 

May les voreu aturats,

trabayen amb gran accés

y encare s’estimen mes

y están mes assaciats

d’asistí a necesidats

que d’estorjarse es dobbés.

 

Homos, donas, nins y ninas

es vespre cuant han sopat

passen un gust extremat

de fe feina en vetlarias

fent vetlanda tots es dias

amb franca y dolsa amistat.

 

Diuen que es una torpesa

tant y tant de trebayá

y jo pens y torn pensá

que es trebay dona riquesa

tranquilidad y noblesa

alegria y benestá.

 

Si tanta de jermendad

per tot el Mon hey hi havia

El Mon es convertiria

amb Mon de felicidad

y pronta hauria acabat

sa guerra y sa dolentia.

 

El que diu que axó es torpesa

y que es viura a lo atrassat

que visca ell adelantat

que no li tenim enveja

no desitjam mes riquesa

que es salut y jermendad.

 

Qui de noltros ha xerrat

per enveja o per rencó

d’ell tenim compassió

perque el creim un desdixat

de Deu sigui perdonat,

de noltros ja te es perdó.

 

Pero li feim s’advertencia

que aquell qui no obra bé

es castich mes gros que té

es sa seva conciencia

que en que fassa penitencia

tranquilidad may en té.

Foch y Fum (6 febrer 1931), p. 3.