Es Mascle Ros a Cas Bombu (1920)

Documentació Gabellina i Oriental (33) 

Publicat a Cap Vermell, 15 octubre 2015

Un ase, Cas Bombu i Can Verga. 

Ja hem parlat en aquesta secció «modesta i moderada» del gran Mascle Ros, batiat (o no) com Jordi Martí Rosselló, editor i director del setmanari satíric Foch y Fum, publicat entre 1917 i 1936.

La fama li vengué, entres altres coses, arran d’un enfrontament amb Joan March Verga, el poderós i criminal pirata, amu  i senyor d’hisendes i ànimes, que va dur el periodista a la barra i li va organitzar un espectacle judicial que va acabar amb el seu desterrament «a més de cent quilòmetres de Mallorca».

Avui presentam un document publicat poc abans que la revista fos clausurada per primera vegada amb motiu d’aquest enfrontament amb en Verga que esmentàvem, pel qual ens assabentam que es Mascle Ros va passar per Cala Rajada i va fer parada i fonda a Cas Bombu, on tot sembla indicar que va menjar la famosa i llegendària Llagosta a la Bomba, com també ho feren molts altres personatges més sinistres i famosus que ell. Bé, idò, ara sabem que, a més de tots aquests «sinistres» visitants, també va comparèixer per Cas Bombu l’heroi de la premsa satírica mallorquina i, és clar, no va poder resistir la temptació de parlar del multimilionari March, de la seva verga i del descomunal palau que es va fer construir molt a prop de la cuina bombera, que tant li agradava.

Cas Bombu i Can Verga un altre cop.

Cas Bombu va ser el primer establiment dedicat al «turisme» i que va iniciar aquesta gran escalada que ha portat Cala Rajada des del no-res a les més altes cimes de la misèria, com diria aquell «filòsof» marxista. Bé, bromes apart, Cas Bombu va marcar època, per ser el primer en obrir fonda i també per la seva cuina, els seus cuiners i les seves cuineres, que han deixat un rastre que encara persisteix per les nostres contrades. La cuina bombera pot ser sofisticada o senzilla: llagosta a la bomba és d’una sofisticació difícilment quantificable, perquè la seva fórmula és secreta i qualque dia (esperem que no sigui aviat!) qualcú se l’endurà amb ell a la tomba; però les truites franceses bomberes també són especials i no són tan sofisticades, com sí que també ho són les gambes amb salsa americana.

De Cas Bombu ja n’han parlat molts altres, entre els quals en Meyme, cosa que m’estalvia allargar-m’hi massa, ni tampoc allargar excessivament aquest article. Però no podem deixar de destacar la ironia maclerossiana que moltes vegades trobava en Joan March, i els poderosus en general, l’objecte d’inspiració per a les seves invectives republicanes i anticlericals.

Aquest enfrontament entre els dos grans personatges va durar gairebé fins a la guerra civil i, per tant, va tenir molts episodis que, finalment, ens donen una lliçó: la lluita d’una formiga contra un elefant potser no es pot guanyar, però no deixa de ser divertida. Estam segurs que es Mascle Ros mai va tenir la sensació d’haver guanyat res, però també podem afirmar amb tota seguretat que va riure per les butxaques mentre escrivia aquestes retxes, i moltes altres, en les quals queda ben retratat el personatge March i el caciquisme que representava.

Es Mascle Ros amb un somriure a la boca.

March, ja ho sabem, era un pirata internacional, campió de les finances criminals, com ho són per definició totes les finances i tots els financers, va comerciar amb la guerra mundial, va fer un escac a la República i, finalment, amb l’ajuda del general Franco, li va fer un escac-i-mat que va exterminar la democràcia fins als nostrus dies.

Si, com dèiem, March Verga era un campió de les finances internacionals, ja vos podeu imaginar que a Mallorca era «déu nostru senyor», que controlava tot el que es movia i que infiltrava el seu verí maligne per tot allà on posava la mirada.

Per això, no cal ser molt llest per a entendre que els tentacles que tenia el pirata a Capdepera, i també a Cala Rajada, eren llargs i forts com un ullastre i que tota la vida gabellina es veia condicionada pel fet que el gran contrabandista s’havia casat amb una gabellina hereva d’en Piricus i que, degut a aquest fet «fortuït», s’havia fet fer el gran palau del qual parla es Mascle Ros en el text de més endavant, palau que domina gairebé tot el paisatge mariner gabellí i que la seva llumeta fa ombra a l’imponent Far de Capdepera.

El pirata March movent el fil de la política.

No és cosa de broma, com es pot veure quan hom fa una mirada a l’època republicana, en què unes altres formigues, gabellines en aquest cas, intentaren fer front a l’opulència elefantíaca i algunes d’elles no foren desterrades «a més de cent quilometres de Mallorca», sinó que ho foren a milions d’anys llum del planeta Terra. És a dir, no tornaren mai més a trepitjar terra gabellina.

Però no ens posem tràgics, i riguem amb es Mascle Ros, encara que la pujada pel Coll de Marina ens recordi l’herència de tota aquesta immundícia que, per desgràcia, encara ara ens hem de menjar amb patates.

 

Miquel Llull

Bibliotecari del Golea

 

Agraïments:
Especialment a l'amu Antoni Coix i també a Meyme. 

 

Cala Ratjada

Es un puerto de mar de agua salada, situado a tres kilómetros del pueblo de Cabeza-de-Pedro.

D. Juan Marco tiene allí un palacio, muy a propósito para desarrollar una luna de miel más dulce que la ídem.

Muchos son los cuartos que hay en dicha casa gastados y muchos también los cuartos dormitorios sin gastar todavía, pero sí dignos del desgaste sexual de quien tenga la honra de desflorar una honra si es honra la honradez de una soltera honrada que en brazos de su honrado esposo entrega su honra para que honre al honrado lazo matrimonial disfrutando de la honra del sexo débil que se honra con el indisoluble lazo de la honradez matrimonial o patrimonial si patrimonio puede llamársele a una joya mujeril que los padres entregan al novel esposo.

El Palacio del Sr. Marco, es para los recién casados como si dijéramos la casa encantada; allí nada falta, antes muy el contrario, hay un derroche de arte, de buen gusto y de camas, pero camas nuevas, camas semi-mudas, camas que solamente gimen al vaivén del amor conyugal, gemidos que el unísono con el bramar del Mediterráneo, el murmullo de los árboles azotados por el viento y el piar de los pajarillos anidados en su derredor, forman la armonía mas seductora y mas ambicionaria de dos seres que se juntan para amarse eternamente.

Es la casa ideal: el sueño de los enamorados.

Y amb tot y axó, tenguent com tench es propietari vahinat de cameua, vatj aná a Cala Ratjada y no hem quedá mes remy que fe parada y fonda a «C’As Bombu», única fonda ahont deixen dormí jent esterna. ¡Y que heu fan pagá bé!

Foch y Fum (7 maig 1920), p. 1.

 
  

La fundadora de Cas Bombu, Margalida Tous (dreta), i la seva mare.


Una altra mostra de l'humor masclerossià. Foch y Fum (19 novembre 1919), p. 1).


«La màquina de fer riure». La impremta Marinoni amb la qual s'imprimia Foch y Fum.


El jove i valent Mascle Ros, heroi d'alguna d'aquestes cròniques orientals.


Les barreres de la vergonya, herència encara del desgavell caciquista i feixista que ens recorda que no som ciutadans, sinó formigues davant un elefant.