L’illa era un volcà

 

Furtivos observadores

del rompimiento ultrajado de los volcanes

José Fernández Carpintero

 

1🔻

 

Explotarà a la matinada

mentre tu i jo dormim el somni dels acabats

 

Una presència estranya ens diu qualque cosa inintel·ligible

t’ho explicaria

                       però...

                                   tantes coses necessiten una explicació!

 

Estic tranquil observant el jeroglífic geològic

que tantes preocupacions ens dona aquesta nit

 

Les civilitzacions s’ompliren de xerrameca

–papers anacrònics contra l’oblit–

i el cel i la terra es confongueren

per una terrible peresa mental

 

No hi haurà victòria després de l’explosió

Correnties subterrànies provocaren la raó

i substituïren les màquines

            el seu raucar i les seves expressions

 

L’illa era un volcà

i el foc el seu esperma

que baixava congost avall

            cap a les ciutats dormitori

per despertar-nos del somni

autopistes de foc

per anihilar la velocitat

 

foc que després esdevindrà cendra

            taparà els nostres cossos

            i donarà vida a aquesta mort

2🔻

 

L’illa era un volcà

i no hi havia amor a les seves entranyes

S’acumulava un suc

que es vessaria des de les altures

per destruir la ciutat

                       on tu i jo ens coneguérem

 

L’illa era un volcà

que no sabia del deliri

que no s’espantava amb els trons

que no escrutava l’horitzó

per por dels avions de combat

—es combatia a ella mateixa

            i no tenia necessitat de radars

Es complaïa vigilant el seus excrements

i esperava el moment per llançar-se a l’atac

 

3🔻

 

L’illa era un volcà

que sabia el que els homes feien

seguia minuta minut els seus treballs

            les seves preocupacions

Volia esperar

            donar temps als homes

L’illa era un volcà

            i sabia tot això

L’illa era un volcà

            i els homes no-res

Per això tremolava la terra

            per anunciar la vinguda del foc

4🔻

 

L’Illa era un volcà carregat de paciència

            i magma

            i foc

L’Illa era un volcà

que abraçava les estrelles

i els estels fugaços

 

L’Illa era un volcà africà

que no tenia més remei que existir

perquè els homes existissin també

 

Prop de les platges i deserts

en la boira del misteri

en la immensitat de l’oceà

l’Illa era un volcà

i tu

tu ets pedra viva

fonent-se al sol

fent-te arena negra

Així

            per besar els teus peus

l’Illa era un volcà

 

5🔻

  

[l’illa era un volcà silenciós

fins que despertà d’un malson

i obri els ulls

                       i veié un desastre

que li rompé l’equilibri interior]

 

6🔻

 

Fosc i agut cau

            on gemegues

                       alt i dalt

Forçat

            ple d’aire brut

7🔻

 

L’Illa era un volcà

d’incalculables esperances financeres:

            esferes

            i gelats espais

creixen a l’aguait

                            pensant en llimoneres

 

L’horari pot canviar

però no l’inexorable pas del temps

 

La mort és humana

el volcà també

 

L’Illa era un volcà

que et fermava

que et creava amb la seva explosió

 

8🔻

 

L’Illa era un volcà invisible

i tu la mà que sustentava l’univers macabre

 

Cometes i estels

pengen en un cel més estrany

 

Paraules que emprenen el vol

més enllà de la lava

 

9🔻

 

Rost avall

veig totes aquestes pedres

que degoten aigües dels cims

 

Escolti aquestes explosions

incuben la fi del món

 

L’Illa era un volcà

que envesteix

contra la foscor del món

 

La lluna no existeix

Tu tampoc

No hi ets i cremes

10🔻

 

Quins camins conduiran la lava al teu costat?

 

Jo estic cansat d’esperar-te

a l’altra banda de l’Illa

He traspassat un túnel

per il·luminar la vista

            dels meus ulls cecs

i la vegetació

            tapa les meves orelles

i és un consol

perquè entre explosió i explosió

els lladrucs dels cans

no deixen dormir els morts

 

D’aquí a mil anys

ningú no ho recordarà

però l’Illa era un volcà

i el gegant de la ciutat

que boixava amb els cràters

 

11🔻

 

L’Illa era un volcà

que inventava el teu avenir

mentre arribaven les pluges

 

Trossos de metralla

            de la darrera guerra

cauen a la immensitat de l’oceà

La lava brilla al sol

Un ocell solitari sobrevola les runes

 

Camins de cabra

Flors de la muntanya

Un aire gelat quan vespreja

Sobre l’arena i el fang

                                   algunes paraules

 

12🔻

 

Fer mutis

veure com un ocell aixeca el vol

mentre surt el sol per damunt els niguls

Callar

acostar-se al xiuxiueig del insectes

que construïren la seva ciutat subterrània

 

Anell blanc que circumdes l’impossible

pa de sucre inaccessible

veig sis taques damunt la mar

            surt fum de cada una d’elles

 

13🔻

 

Sorpresa de les altures

            o confusió

On ets? On et trobes?

            Llacuna o mar?

Ets blanc que regnes

sobre portes tancades a l’instint de volar

enyorança d’un altre temps

Augmenta l’atzur sobre l’horitzó

pressents una flama

Ets presoner del món

 

14🔻

 

Ni el vent

ni la mar

esperen arribar a ser més grans

que el roig encès d’aquestes explosions

 

Mira-ho amb ulls ben oberts

ni el fum podrà cegar-te

 

Aquest horabaixa crida des de les roques

 

15🔻

 

Eclosió

Sol Naixent

 

Un vaixell a l’horitzó

s’acosta cercant el volcà

Obert al penya-segat

penses en l’altre costat de la mar

en aqueix continent

que t’envia missatges

 

La terra sencera és la teva llar

vaixells i avions són les teves mans

càmeres els teus ulls

caixes blindades el teu cor

i la cendra del volcà

                       la teva sang

            que tot ho taca

 

🔻1989-1990

 

Es que en la cuna aprendió

que los volcanes no duermen.

Pedro García Cabrera

 

PD

Aquests poemes restaven inèdits en la seva versió original catalana. El 1998 Francisco Croissier en va fer una versió castellana que fou publicada a Tenerife per Baile del Sol.