Carrer de la Mar

 

Tornam a la ciutat


des del no-res, des del buit que no tocam,

insensibles


però, esperam,

                        potser qualque cosa

entre tot allò que és cendra,

que és misteri,


que no té cos, com tu sí en tens.


Vigila’m la fresca de l’oratge,


jo som sempre el mateix? i al mateix lloc?


No, no era aquest el meu avenir,


va i ve, retorna,


perquè l’aurèola de la pau no s’atura a les valls enceses;

som aquí i no sé res de nou


tal vegada esper el miracle dels teus ulls


(mil ulls en la nit,

                            carrer de la Mar,

al costat de can Dama,

hi estic enterrat,


tu em ressuscitares).

 

Intempèrie, [4], 1985