És la terra del principi
on comença i acaba el desfici de la vida,
coloms de la pau sobrevolant els portaavions,
silents com la lluna,
silents com tu,
pressentint les explosions del final del trajecte,
explosions que són principi i fi/fi i principi,
nombre capicua de la vida,
ruleta russa del destí,
síndrome del Líban permanent,
ostracisme mediterrani de les idees,
judici falsament premeditat:
Gaudirem del viatge,
visitarem allò que resta per visitar
en els mils països de la follia,
en els mil estats de postració,
acumulant números matemàtics
d’una loteria sense igual
com el blau d’una mar que no hem vist
més que en llibres vells i gastats...
Perquè si la vida és (com) la poesia,
res no cal,
tot està inventat.
Intempèrie, [8], 1985
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada