Per les planeres de Cala Mesquida
cercant la vida secreta i misteriosa,
cercant-te a tu, plena d’una insensatesa inajornable:
el poder de saber i no saber
eixugant-se unes llàgrimes que no saps d’on sorgeixen,
la matemàtica d’una realitat confosa
entre història i paper de vàter (across the sea) travessant oasis
de lluna resplendent i amor sincer.
Juga al joc
i veuràs allò que pressenties amagat darrera les cortines.
Som així! (?)
no hi ha fronteres entre la raó i la follia,
la tempestat i la calma
–la vida i la mort?–
i en el desert unes palmeres solitàries
desvetllen allò que sempre havia estat amagat
darrera les cortines de l’ànima.
Intempèrie, [6]. 1985
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada