La tempestat i la calma


Per les planeres de Cala Mesquida

cercant la vida secreta i misteriosa,


cercant-te a tu, plena d’una insensatesa inajornable:


el poder de saber i no saber


eixugant-se unes llàgrimes que no saps d’on sorgeixen,


la matemàtica d’una realitat confosa


entre història i paper de vàter (across the sea) travessant oasis

de lluna resplendent i amor sincer.

                                                            Juga al joc


i veuràs allò que pressenties amagat darrera les cortines.

Som així! (?)


no hi ha fronteres entre la raó i la follia,


la tempestat i la calma


–la vida i la mort?–


i en el desert unes palmeres solitàries

desvetllen allò que sempre havia estat amagat

darrera les cortines de l’ànima.

 

Intempèrie, [6]. 1985

 

Comentaris