De bon començament aquests documents que es presenten avui pretenien ser més «moderns», però finalment han acabat com el que són: un intent agosarat de permanència més enllà del cel i de l’infern.
Veureu que alguns gabellins del segle passat es varen veure immersos en una sèrie de publicacions que, passat el temps, s’han convertit en «documents d’època» i com a tals s’han de prendre.
Però, com tots sabeu, alguns gabellins tenim una lluita a mata-degolla contra les seguretats absolutes i en favor de la relativa relativització de tot plegat i ens agafam els «finals» com a «començaments» que ens empenyen cap a una roda inacabable que, per desgràcia, no té res a veure amb l’eternitat.
Així, presentam los tals documents com una guspira que es va perdre pel cel després d’una foguera de Sant Joan i, potser, voldríem pensar, calaren foc a una terra incògnita que tal vegada apareix i desapareix, com ho fan les illes mòbils.
Malgrat tot, els personatges més importants d’aquests documents, no són gabellins o, en tot cas, són gabellins adoptats: es tracta d’Allen Ginsberg i Gary Snyder, que ens porten una visió de la humanitat que amaga, i mostra, moltes «gotitas» d’amor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada