🔻Nits blanques
Ningú aquí
i el cos diu: tot allò que és dit
no és per ser dit. Però ningú
és un cos també, i el que el cos diu
no és sentit per ningú
llevat de tu.
Nevada i nit. La repetició
d’un assassinat
entre els arbres. La ploma
es mou a través de la terra: no sap
què passarà, i la mà que l’aguanta
ha desaparegut.
Malgrat tot, escriu.
Escriu: en el començament,
entre els arbres, un cos va venir caminant
des de la nit. Escriu:
la blancor del cos
és el color de la terra. És terra,
i la terra escriu: totes les coses
són del color del silenci.
No som aquí. Mai no he dit
el que tu dius
que he dit. I tanmateix el cos és un lloc
on res no hi mor. I cada nit,
des del silenci dels arbres, saps
que la meva veu
ve caminant cap a tu.
🔻Matriu i somni
Coses inaudibles, escantellades
cada nit:
alè, soterrat
durant l’hivern: paraules de pou
en el llum extret
del rierol de cançó de bressol
i sobam.
Passes.
Entre la por i la memòria,
l’àgata
de la teva trepitjada torna
carmesí
en la pols de la infantesa.
Set: i coma: i fulla —
des dels buits
del ja no conegut: el missatge sense signar,
enterrat dins el meu cos.
El fil blanc
penjant a l’estenedor. El donzell
aixafat
en els camps.
L’olor de menta
des de les ruïnes.
🔻Llums del nord
Aquestes són les paraules
que no sobreviuen al món. I parlar-les
és desaparèixer
en el món. Inaccessible
llum
que s’alça damunt la terra, encenent
el breu miracle
de l’ull obert –
i el dia que s’estendrà
com un foc de fulles
durant el primer vent fred
d’octubre
consumint el món
en la senzilla parla
del desig.
🔻Narrativa
Perquè allò que passa no passa mai
i perquè allò que ha passat
torna a passar sense parar,
som el que fórem, tot
ha canviat en nosaltres, si parlam
del món
és només per deixar el món
sense dir. Avançat hivern: les pomes grogues encara
sense caure
en un arbre nu, les petjades
d’invisible cérvol
en la primera neu, i després la neu
que no atura. Ens penedim
de res. Com si poguéssim estar
en aquesta llum. Com si poguéssim estar en el silenci
d’aquest sol moment
de llum.
🔻Afrontant les conseqüències
(Facing the Music)
Blau. I en aquest blau una sensació
de verd, el gris edifici dels niguls
reforçat contra l’aire, com si
en la idea de la pluja
l’ull
pogués dominar la parla
de qualsevol moment donat
sobre la terra. Digues-li cel. I així
descriure
tot el que sigui
que veiem, com si no fos res
excepte la idea
d’alguna cosa que havíem perdut
dins. Idò podem començar
a recordar
la terra dura, les estrelles
reflectant com pedra foguera, els ondulants
roures deslligats
per la pesadesa de l’aire, i així
fins a la mínima llavor, mostrar què creix
sobre nosaltres, com si
perquè hi ha aquest blau hi pogués ser
aquest verd
que s’estén, en miríades
i miraculós
en aquest, el més silent
moment de l’estiu. Les llavors
parlen d’aquesta juntura, defineixen
on l’aire i la terra irrompen
en aquesta abundor d’atzar, aquestes forces
sense ordre ni concert de la nostra pròpia ignorància
de saber què és el que veim, i solament parlar-ne
és veure
com les paraules ens fallen, com res no va bé
en dir-ho, ni tan sols aquestes paraules
que he de dir
en nom del blau
i del verd
que s’esfumen dins l’aire
de l’estiu.
Impossible
d’escoltar mai més. La llengua
ens allunya sempre
d’allà on som, i enlloc
podem descansar
en les coses que som donats
per veure, ja que cada paraula
és a un altre lloc, una cosa que es mou
més ràpidament que l’ull, fins i tot
mentre aquest gorrió es mou, voltant
dins l’aire
en el qual no hi té cap llar. No crec, idò,
en res
del que aquestes paraules poden donar-te, i encara
que pugui sentir-les
parlar a través de jo, com si
només això
és el que desig, aquest blau
i aquest verd, i dir
com aquest blau
torna per mi l’essència
d’aquest verd, i encara més que la puresa
de la seva visió, vull que sentis
aquesta paraula
que ha viscut dins mi
tot el dia, aquest
desig de res
que no sigui el dia mateix, i com ha crescut
dins els meus ulls, més fort
que la paraula de què està fet, com si
no hi pogués haver mai una altra paraula
que pogués contenir-me
sense rompre.
White Nights
No one here, / and the body says: whatever is said / is not to be said. But no one / is a body as well, and what the body says / is heard by no one / but you. // Snowfall and night. The repetition / of a murder / among the trees. The pen / moves across the earth: it no longer knows / what will happen, and the hand that holds it / has disappeared. // Nevertheless, it writes. / It writes: in the beginning, / among the trees, a body came walking / from the night. It writes: / the body’s whiteness / is the color of earth. It is earth, / and the earth writes: everything / is the color of silence. // I am no longer here. I have never said / what you say / I have said. And yet, the body is a place / where nothing dies. And each night, / from the silence of the trees, you know / that my voice / comes walking toward you.
Matrix and dream
Inaudible things, chipped / nightly away: / breath, underground / through winter: well-words / down the quarried light / of lullaby rill / and chasm. // You pass. / Between fear and memory, / the agate / of your football turns / crimson / in the dust of childhood. // Thirst: and coma: and leaf — / from the gaps / of the no longer known: the unsigned message, / buried in my body. // The white linen / hanging on the line. The wormwood / crushed / in the field. // The smell of mint / from the ruin.
Northern lights
These are the words / that do not survive the world. And to speak them / is to vanish // into the world. Unapproachable / light / that heaves above the earth, kindling / the brief miracle // of the open eye — // and the day that will spread / like a fire of leaves / through the first chill wind / of October // consuming the world // in the plain speech / of desire.
Narrative
Because what happens will never happen, / and because what has happened / endlessly happens again, // we are as we were, everything / has changed in us, if we speak / of the world / it is only to leave the world // unsaid. Early winter: the yellow apples still / unfallen / in a naked tree, the tracks / of invisible deer // in the first snow, and then the snow / that does not stop. We repent / of nothing. As if we could stand / in this light. As if we could stand in the silence / of this single moment // of light.
Facing the music
Blue. And within that blue a feeling / of green, the gray blocks of clouds / buttressed against air, as if / in the idea of rain / the eye / could master the speech / of any given moment // on earth. Call it the sky. And so / to describe / whatever it is / we see, as if it were nothing / but the idea / of something we had lost / within. For we can begin / to remember // the hard earth, the flint / reflecting stars, the undulating / oaks set loose / by the heaving of air, and so down / to the least seed, revealing what grows / above us, as if / because of this blue there could be / this green // that spreads, myriad / and miraculous / in this, the most silent / moment of summer. Seeds / speak of this juncture, define / where the air and the earth erupt / in this profusion of chance, the random / forces of our own lack / of knowing what it is / we see, and merely to speak of it / is to see / how words fail us, how nothing comes right / in the saying of it, not even these words / I am moved to speak / in the name of this blue / and green / that vanish into the air / of summer. // Impossible / to hear it anymore. The tongue / is forever taking us away / from where we are, and nowhere / can we be at rest / in the things we are given / to see, for each word / is an elsewhere, a thing that moves / more quickly than the eye, even / as this sparrow moves / veering / into the air / in which it has no home. I believe then, / in nothing // these words might give you, and still / I can feel them / speaking through me, as if / this alone / is what I desire, this blue / and this green, and to say / how this blue / has become for me the essence / of this green, and more than the pure / seeing of it, I want you to feel / this word / that has lived inside me / all day long, this / desire for nothing // but the day itself, and how it has grown / inside my eyes, stronger / than the world it is made of, as if / there could never be another word // that would hold me / without breaking.
Groundwork: Selected Poems and Essays (1970-1979).
Faber & Faber, 1990.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada