De «Poemes d'abans del foc»

 

Per a A. (1961-2018)

On no

Quin és aquest espai que ens pertoca?
Trobarem un lloc en el món?
Ni mapes, ni geografies,
    estam espantats davant la blancor
    de l'univers,
    i el camí a seguir
    sembla tan insegur!
Quin és aquest terratrèmol que ens ha espantat tant?
On són els volcans que ens diuen que es van apagar?
Mira cap enllà i no pensis en res més!
Perquè al cap i a la fi, ets tan poca cosa!
Però per tu ets l'únic important!

No pensis en res més
que tanmateix
de qualque manera hi has d'arribar.

*

Aquesta mena d'amor a distància
té el seu punt meravellós
perquè somies i somies
i t'enlaires fins el cel.
Però quan vols superar aquesta distància,
llavors és quan no saps què has de fer;
mires els petits indicis
però mai saps amb quin t'has de quedar.
I el dubte és permanent i la distància
no s'esborra
i l'amor no saps com és.


Poemes d’abans del foc, 1997


Estava somicós i de sobte em vares venir al cap. Com en un somni vaig pensar en tu. On seràs? Potser per un instant ens vàrem estimar. Després no sé què va passar. Jo som aquí, tu ets allà. Llavors, sense voler, sé que no et podré trobar mai més. –O potser sí?– Que has partit cap allà on jo encara no hi puc anar. No et podré dir tot això que te vaig escriure. Tot allò que no he dit a ningú perquè era per tu. I ara no sé què fer.
[abril 22]