Infra-Cròniques alemanyes (4)
Els corbs de la ciutat
Publicat a Cap Vermell, 11 abril 2024
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
Quan jo era nin els corbs eren uns ocells negres i misteriosus que volaven per allà dalt, per la muntanya que abans es deia –i es diu encara?– sa Cova Negra. Sa Cova Negre va existir fins que vengueren uns homus amb unes màquines monstruoses i construïren una carretera amb forma de serp que pujava fins al cel, com ja va contar en Marce en el seu moment. Si la Serra de Sos Sastres és el nostru Himàlaia amb el seu Ieti particular, sa Cova Negra és (era?) també el nostru Puig Major o, encara més, el nostru Canigó, amb els seus poemes i les seves llegendes que ens fan tremolar d’amor i de por.
Després de la desfeta, els homus hi col·locaren uns enginys que diuen que serveixen per comunicar, per comunicar màquines i robots entre si. Les persones hem desaparegut d’aquesta equació, com també ho han fet els corbs.
A Soest, en canvi, els corbs són per tot arreu. Envolten la ciutat per tots els costats i finalment l’han envaïda completament. No sé si és una cosa de sempre o és una cosa nova, com ha passat a Mallorca amb les gavines o els coloms tant a Palma com a Barcelona.
En tot cas, quan vaig a caminar per fora vila, cap a Paradiese o cap a Ampel, me’ls trob voltant pels camps de patates i veig els seus nius en les pomeres silvestres i sents per tot arreu el seu cro-cro. Aquesta gralla sempre t’acompanya, sempre és present. També quan vas per la ciutat. El renou és immens i els nius en els arbres ciutadans són multitud. Tant, que s’ha creat un gran debat a la ciutat. Uns defensen els corbs amb dents i ungles; uns altres els voldrien desterrar. I sembla que a vegades el debat és agra i domina les tertúlies dominicals.
S’ha intentat eliminar els nius per tal que les parelles reproductores, unes 1.700 a hores d’ara, no puguin criar els seus pollets. Però això no acaba de convèncer a l’ornitòleg municipal: diu que si els arbres no es poden utilitzar per fer nius, els utilitzaran per descansar, amb la qual cosa la brutícia i el renou seran encara molt més grans.
En fi un gran debat entre l’homu i la naturalesa. Bé, potser hauríem de dir entre l’homu i la naturalesa modificada per l’homu. Perquè aquí hi ha un bon què?! No som ornitòleg, però tots sabem que les gavines han arribat a viure dels fems humans. De què viuen els corbs de Soest? Si qualque dia en sé la resposta ja la vos comunicaré.
Ara com ara, només ens diuen que els corbs destorben la ciutat i molesten als seus habitants; que aquests fan consultes i estudis per a saber què han de fer, si és que han de fer res. I mentrestant, els corbs són aquí.
I no són a sa Cova Negra.
Però jo no sé per què hi són, al centre de Soest. Si fins i tot Karl Rusche, portaveu del Grup de Treball Federal de protecció dels Corbs de l’Associació per a la Conservació de la Natura d’Alemanya (Nabu), diu clarament que: «Aquests animals no són ocells de ciutat. Al contrari, la vida urbana és poc raonable per als ocells en molts aspectes: la llum, per exemple, significa molt d’estrès, i tots els instints fan sonar l’alarma si no es fa fosc de nit, quan toca». Idò?
En tot cas, els corbs són el passat de Capdepera i són el present de Soest. Però, què hi haurà en el futur?
Potser haurem de demanar informes als ornitòlegs per tal que ens facin un mapa de la situació i ens informin amb dades objectives si hem d’enyorar els corbs o els hem d’odiar.
Amb la resposta tal vegada ens coneixerem tots un poc més.
So wisse, German du fröhlicher Held,
Dein Leben ist bald geendet,
Denn als ich dich unter dem Leibgurt trug,
Hab’ ich dich dem Raben verpfändet.
[Així que ja saps, alemany, heroi alegre,
La teva vida aviat s'acabarà,
Perquè quan et portava sota la corretja,
Et vaig empenyorar amb el corb.]
Heinrich Heine «Nachtrabe».
Soest, març 2024
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada