I sempre els alemanys [Und immer wieder die Deutschen]

 [clicant sobre la imatge es pot descarregar l'original alemany]

 

Sophie Mono

Mallorca Zeitung, 22 agost 2024
[versió catalana semi-automàtica]

 

Miquel Flaquer és un historiador local de Capdepera i Cala Rajada. Això també vol dir que es dedica a estudiar-nos a nosaltres. Intensament, atentament, sense prejudicis.

    Miquel Flaquer no podria ser més mallorquí. El seu arbre genealògic s’arrela profundament a Capdepera. Només parla en castellà quan no hi ha cap altra opció. I el seu major interès és el que l’envolta, i això és sobretot l’illa. A primera vista, sembla el típic insular que els nouvinguts etiqueten de «tancat». Com s’equivoquen! Gairebé cap dels seus compatriotes s’ocupa tant dels alemanys com ho fa Miquel Flaquer.

    «M’interessa tot. Mirar més enllà. Aleshores t’adones que no tot és blanc o negre», diu el sexagenari mentre amb habilitat es fa un cigarret. Els cigarrets són una part de Flaquer, així com el seu cabell grisós de longitud mitjana, la seva roba informal i la barba de diversos dies. Destaca fins i tot visualment en les presentacions de llibres, conferències, exposicions, performances, projeccions i festes que visita regularment a l’est de l’illa. Però Flaquer no és algú que cerqui la llum dels focus. Prefereix el paper d’observador, d’analista que descobreix metanivells i estableix connexions. En resum: un intel·lectual de manual, però sense l’arrogància que alguns d’ells solen tenir.

    L’historiador amb estudis i antic bibliotecari es va jubilar l’any passat. Però sempre té algun projecte en marxa. Traduccions, poesia, biografies, assaigs, comparacions literàries – Flaquer sempre troba alguna cosa per escriure. Molts lectors de parla alemanya potser han llegit el seu pròleg a la novel·la de memòries d’Alexander Gorkow, Hotel Laguna (2017). Sobretot, però, hi ha les seves recerques històriques sobre Capdepera i Cala Rajada, que han ocupat el seu temps lliure durant dècades. Entendre el món des de les petites coses – almenys una mica – aquest és el seu objectiu. «El que és universal es compon de coses petites. Tot està relacionat. Això és el que em motiva», diu Flaquer. En altres persones, aquestes savieses podrien sonar pretensioses, però en ell només sonen convincents.

Una espècie de passió personal

    De la mateixa manera que el fet que en els seus estudis, els alemanys sovint ocupin el centre d'atenció. «Quan indagues en la història recent de Cala Rajada, és inevitable escriure també sobre els alemanys. Han influït en el lloc, per bé i per mal. I per què no?», diu Flaquer. De fet, els alemanys són una espècie de passió personal per a ell. El seu fill viu a Alemanya des de fa deu anys, i ell mateix hi va ser per primera vegada el 2010. Va ser per fer recerques per a una biografia sobre el metge Joan Alzina i Melis de Capdepera, que va viure a Munic durant un temps i va relacionar-se amb les eminències de la psiquiatria Alois Alzheimer i Emil Kraepelin. «Alemanya no és com sembla. O almenys no és com un s’imagina si només es coneixen els turistes alemanys que vénen aquí a l’illa. Em va impressionar positivament», recorda Flaquer del seu viatge.

I després hi ha, naturalment, els exiliats d’Alemanya que als anys 30 varen fer el seu camí cap a Cala Rajada. Amb un treball d’arxiu meticulós, Flaquer investiga els intel·lectuals i artistes que s’establiren en aquest port. «Jack Bilbo va ser, per descomptat, la personalitat més famosa entre ells, però sens dubte no el literat més significatiu», diu Flaquer. Per a la traducció catalana de l’autobiografia de l’artista (de la vida) alemany, que va gestionar el bar Wikiki a Cala Rajada, Flaquer va escriure el postfaci sota el seu pseudònim Miquel Llull.

    També va escriure el postfaci per a la traducció catalana de la novel·la Torquemadas Schatten de Karl Otten, que també es desenvolupa a la Mallorca dels anys 30. Sense oblidar les seves investigacions sobre l’escriptor Franz Blei, que també va anar a parar a l’est de l’illa, o sobre el pacifista Heinz Kraschutzki, que va fugir del règim nazi i va arribar a Cala Rajada amb tota la seva família. «Kraschutzki va obrir diverses botigues, va fundar la primera biblioteca de préstec i una petita fàbrica on va contractar moltes dones de Capdepera. La seva filosofia empresarial era més democràtica del que era habitual aquí fins aleshores. No agradava a tothom, però va provocar un canvi.»

Mett i sobrassada

    Flaquer publica nombrosos detalls sobre els alemanys d’abans en el periòdic local d’esquerres Cap Vermell, que va cofundar el 1980. Sobre la seva primera estada d’investigació més llarga a Alemanya, a Soest (Renània del Nord-Westfàlia) a principis d’aquest any, hi va escriure en la seva columna «Infra-cròniques alemanyes». Aquí de vegades es tracta de coneixements menys transcendents, com la comparació entre el mett alemany i la sobrassada mallorquina (conclusió: «Tan semblants i tan diferents»).

    També a l’emissora alternativa Capdepera Ràdio parlava sovint sobre els alemanys en la seva secció literària. La majoria d’idees i suggeriments per als seus projectes de recerca provenen del seu grup d’història, afirma Flaquer amb modèstia. Des de fa ja 25 anys, es reuneix regularment amb un grup reduït d’amants de la història i la literatura del seu poble. «Parlem de tot el que té a veure amb la nostra terra – sobre el passat i el present.» I sobre com tot està connectat.

És clar que també la recent discussió sobre l’excés de turisme és un tema. «I sí, vaig ser a la gran manifestació a Palma», diu Flaquer. Tot i les seves preocupacions pel problema de l’habitatge i la massificació, no se li acudiria culpar només els turistes dels problemes. «Tot és molt més complex. Com gairebé sempre.» Al final, pensa que tots hauríem d’aprendre una mica dels exiliats alemanys dels anys 30. «Tenien els seus propis problemes, però no es varen tancar en ells mateixos, sinó que intentaren entendre també els problemes de la gent de l’illa.» Això ens faria bé a tots avui. Tant als mallorquins com als alemanys.