El miracle Klemperer

Infra-Cròniques alemanyes (11)

 Publicat a Cap Vermell, 4 juliol 2024

Das ewige Leben dem, der viel von Liebe weiß zu sagen.

Ein Mensch der Liebe kann nur auferstehen!

Haß schachtelt ein! wie hoch die Fackel auch mag schlagen.

[Vida eterna per a aquell que sap dir molt sobre l’amor.

Un home de l’amor només pot ressuscitar!

L’odi encasella!, per molt que s’alcin les flames de les torxes.]

Else Lasker-Schüler, «Herbst», Mein blaues Klavier.

[versió catalana de Feliu Formosa]

Llegint el llibre de McKay sobre el destructiu i criminal bombardeig de Dresden, se m’apareixen Victor i Eva Klemperer, víctimes de la dictadura nazi i, curiosament, alliberades per aquell bombardeig del qual també havien estat víctimes.

Coneixia Klemperer pel seu LTI, un glossari de les paraules inventades o modificades pel règim nazi, que ens parla de la importància del llenguatge a l’hora tant de l’assassinat en massa com de la obnubilació ideològica i la manipulació de masses. No cal dir que els nazis i els seus aliats franquistes i feixistes, en sabien molt de tot això, i encara en saben com podem comprovar cada dia.

Víctor Klemperer (1881-1960) va néixer a Prússia Oriental, ara part de Polònia, però va fer la seva vida a Dresden, durant molts anys si més no, on va ser professor universitari fins que les extravagants lleis nazis li van impedir fins i tot de consultar llibres a la biblioteca de la universitat. No cal dir que amb la complicitat de gran part de professors i alumnes, que no mogueren ni un dit per ell.

Però el miracle és que sobrevisqués a aquell salvatgisme nazi, primer, i al també salvatge bombardeig aliat de febrer de 1945 dirigit, sembla, per Bombarder Harris, del qual ja n’he parlat altres vegades.

També en sobrevisqué Kurt Vonnegut, presoner de guerra, que ens ho ha contat a la seva novel·la al·lucinada traduïda al català per Manuel de Seabra amb el títol d’Escorxador 5.

Però Klemperer, a més, ens ha deixat un immens diari que va de 1933 al 1945, on s’hi pot veure amb molt de detall l’evolució de la seva vida dins aquell batibull, on les regles a primera vista no tenien ni cap ni peus però que amagaven un crua realitat: l’extermini de milions de persones: jueus, gitanos, homosexuals, malalts mentals, polonesus, soviètics ... Netejar Europa i aconseguir Lebensraum era la consigna i l’objectiu final. Un «espai vital» per uns i l’extermini per als altres, és clar.

Però el miracle no és només que sobrevisqués, sinó per com ho va fer. I va ser la força de l’amor, indestructible davant la barbàrie.

Eva Schlemmer, Klemperer de casada (1882-1951), va patir i compartir el destí del seu marit jueu sense esser-ne ella. No només això, sinó que és gràcies a ella i a una amiga seva, també «ària» segons la nomenclatura nazi, que es varen poder salvar aquesta importantíssims diaris escrits per Victor al llarg de tots aquests anys. Condemnats a deixar la seva feina, la seva casa i la gran majoria de les seves amistats, es veren obligats a viure en una Judenhaus. Si Eva s’hagués divorciat de Victor, aquest ipso-facto hauria partit cap a allà d’on no es torna. Però no ho va fer i el mateix dia del bombardeig, quan semblava que li arribava el seu torn, es varen poder escapar entre el caos i trobar ajuda de mans amigues.

Ja a la primera edició de LTI el 1947, Klemperer hi escriu aquesta dedicatòria a Eva, que he volgut traslladar al català tot recordant que, que jo sàpiga, no hi ha cap text seu en català, cosa incomprensible, com també passa amb multitud de llibres i d’autors relacionats amb Alemanya.

A LA MEVA DONA

Ja fa vint anys que et vaig escriure, estimada Eva, a la dedicatòria d’una recopilació d’estudis, que no es podia parlar d’una dedicatòria en el seu sentit habitual d’un regal de mi cap a tu, ja que tu ja eres copropietària dels meus llibres, que en el seu conjunt representaven el resultat d’una comunitat de béns intel·lectuals. Això ha estat així fins avui.

Però aquesta vegada les coses són una mica diferents que en totes les meves publicacions anteriors, aquesta vegada estic molt menys autoritzat a fer-te una dedicatòria i incomparablement més obligat a fer-ho que abans, quan en temps de pau fèiem filologia. Perquè sense tu, aquest llibre avui no existiria i el seu autor tampoc.

Necessitaria moltes pàgines i molt íntimes per explicar això en detall. En lloc d’això, accepta la reflexió general del filòleg i pedagog al començament d’aquests apunts. Ho saps, i un cec ho hauria de sentir amb el bastó, amb qui pens quan parl d’heroisme davant dels meus oients.

Dresden, Nadal de 1946

* * *

És a dir, la força de l’amor es va convertir en heroisme no només per salvar les persones, sinó també la seva memòria. Així, la gran obra dels Klemperer ens dona aquesta lliçó que, a més, ens recorda que foren moltes les persones de tots els sexes que decidiren posar l’amor per damunt del perill de perdre la vida en un viatge en tren o en autobús cap als forns més negres d’aquest infern en què, a vegades, s’ha convertit la nostra terra.

Soest, juny 2024.

Bibliografia

Klemperer, Victor (1975 [1947]). LTI. Notizbuch eines Philologen. Leipzig: Reclam Verlag.

Klemperer, Victor (1995). Ich will Zeugnis ablegen bis zum letzten - Tagebücher 1933-1945. Aufbau.

McKay, Sinclair (2020). The Fire and the Darkness: The Bombing of Dresden, 1945. Saint Martins PR.

Planas, Rosa (2006). Literatura i Holocaust: aproximació a una escriptura de crisi. Palma: Lleonard Muntaner.

Vonnegut, Kurt (1969). Slaughterhouse-Five or the Children’s Crusade. Delacorte Press.